Qüestió de ‘realpolitik'

La política és fer possible allò que semblava que mai no podria ser-ho. És també l'art d'acostar posicions irreconciliables. Els exemples són infinits, especialment en els abans i després de qualsevol campanya electoral, quan els votants manen inequívocament als seus representats que estableixin acords malgrat les diferències de sortida. Miracles més grans s'han vist i castells i murs més poderosos i ferms s'han enfonsat.

En el cas de la possible independència d'Escòcia, aquesta lògica també s'aplica, molt més quan en una banda de la taula, o a les dues, de fet, hi hauria britànics —anglesos i escocesos— en les hipotètiques negociacions pel futur repartiment. Britànics que, sobretot, són i tenen una mentalitat pragmàtica per excel·lència. No és estrany, doncs, que ja hi hagi a dins del govern de Londres qui consideri que un vot afirmatiu per part dels electors d'Escòcia el 18 de setembre canviaria tota la dinàmica de la campanya actual. On s'havia dit blanc s'hauria de dir negre i a l'inrevés, etcètera, etcètera.

Raons per començar a mirar-se tot el procés de manera una mica diferent de la monolítica que domina unes posicions i altres —però especialment les unionistes— hi són, perquè la darrera enquesta difosa, dimecres passat, de You Gov per a The Times indica que el sí ha pujat dos punts el darrer mes, mentre que el no n'ha baixat un. I tot i que la diferència en el sondeig encara és molta (37 a 52 a favor del no; 42 punts a favor del sí quan els indecisos s'exclouen), la dada és prou significativa perquè You Gov és l'empresa que en la sèrie històrica des del 2011 —quan l'SNP va guanyar les eleccions per majoria absoluta i la celebració del referèndum es veia ja com a inevitable a mitjà o curt termini— registra els pitjors resultats per als interessos independentistes.

Ras i curt, doncs, de mica en mica el terreny s'està movent a Escòcia i la gran incògnita ara com ara és saber si es mourà prou perquè els independentistes capgirin uns pronòstics que els donen, de moment, com a perdedors de la partida.

Més enllà de la veracitat o no de la informació publicada ahir per The Guardian —el diari té un ben guanyat prestigi i no hi ha raons per dubtar-ne—, el que resulta més destacable és l'impacte que pot tenir en la campanya. I com aquest impacte pot canviar una, fins ara, dinàmica estantissa que mantenia el joc en una més aviat còmoda situació per als unionistes.

Perquè The Guardian fa evident allò que tothom sap i sabia però que fins ara ningú del camp favorable al no volia admetre. I és que en l'eventualitat d'un vot afirmatiu, l'escenari post 18 de setembre canviaria radicalment. I no només pel que fa a la possible unió monetària. La mateixa lògica s'aplicaria a aspectes igualment importants del debat, com ara la pertinença o no a la Unió Europea. La realpolitik, doncs, s'acabaria imposant.

The Guardian posa blanc sobre negre allò que en els cercles polítics de Westminster i Edimburg era conegut: fins al 18 de setembre, gairebé tot s'hi val, després no. Ara, a més, el no té un greu problema: ha de continuar insistint en la seva “campanya de la por” que migrats resultats els està donant i que lamina la credibilitat de Londres davant el poble d'Escòcia? De la resposta que doni a l'interrogant dependrà molt i molt el que passi el dia del referèndum.