L'altra cara del MIL

Ahir diumenge, 6 d'abril, cap a les dotze del migdia va fer 38 anys de l'assassinat comès per la Guàrdia Civil de l'Oriol Solé Sugranyes, company de lluita de Salvador Puig Antich, a cinc-cents metres de la llibertat. El 5 d'abril de 1976 es produí la fuga de la presó de Segòvia de 29 presos, organitzada per ETA, entre els quals hi havia quatre catalans, dos membres del FAC (Front d'Alliberament Català), Carles García Solé i Ramon Llorca, i dos més del MIL, l'Oriol i Josep Lluís Pons Llobet. Sobre aquesta espectacular fugida hi ha una excel·lent pel·lícula d'Imanol Uribe, La fuga de Segovia, del 1981, premiada per la crítica al Festival Internacional de Sant Sebastià del mateix any. L'actor Ovidi Montllor hi encarna el personatge de l'Oriol.

Nascut a Barcelona el 4 de gener de 1948, va tenir des de molt jove una vida militant compromesa i apassionada que li comportà bastants anys de presó. Detingut per primer cop el 1966 durant la Caputxinada per la seva pertinença al Sindicat Democràtic d'Estudiants, el 1967 ingressà a les Joventuts Comunistes del PSUC i més tard s'incorporà al PCI. L'Oriol Solé contactà amb Plataformas, corrent més radical, anticapitalista i autònom de CCOO, amb el qual s'identificà, i col·laborà en les revistes Qué Hacer i Nuestra Clase. L'estiu del 1969, a conseqüència de la seva participació activa en la vaga de l'empresa Camy, es veié forçat a exiliar-se a Tolosa de Llenguadoc. Com a tipògraf de professió, a la impremta de Tolosa edità diverses publicacions de lluita obrera, com ara la revista Nuestra Clase, el Diccionario del Militante Obrero o el Movimiento Obrero en Barcelona, entre altres, així com fulls de propaganda contra les eleccions sindicals de la CNS del 1971 on apareix per primer cop la sigla del 1000 (en xifres) i on posteriorment s'editaran les edicions de Maig de 1937, col·lecció de textos del MIL. Tot aquest material passava el Pirineu clandestinament per ser distribuït per Catalunya entre la classe obrera per contribuir a la seva autoformació.

Des del seu exili va connectar amb els moviments europeus més autònoms i revolucionaris del moment. De la mateixa manera va tenir un paper fonamental en la creació del MIL l'any 1972 en fer d'enllaç entre el sector obrer, el sector teòric i els grups d'acció. A conseqüència de la detenció juntament amb Pons Llobet el setembre del 1973 prop de Bellver de Cerdanya, començà la desarticulació del MIL i el tribunal militar el condemnà a 48 anys de presó. Va ser ingressat a la Model de Barcelona per ser traslladat a la presó de Segòvia el mes de març del 1976, on va arribar a temps per participar en la fuga massiva en què només 4 dels 29 van arribar a França.

El cos d'Oriol va ser enterrat al cementiri de Bor, a la Cerdanya, on estiuejava d'infant. Oriol Solé Sugranyes, àlies Víctor, va morir als 28 anys. D'inequívoca catalanitat, fou durant la seva curta vida un lluitador incansable per l'emancipació de la classe obrera i de tots els oprimits. De tots els membres del MIL era el més carismàtic i entusiasta que contagiava als altres companys la seva capacitat lluitadora. Persones com ell formen una part important de la nostra memòria de resistència i lluita revolucionària, que enalteixen i dignifiquen les classes oprimides. En el context actual de regressió de les llibertats i enfront del capitalisme més salvatge que ens anorrea cada dia més, caldrien molts nous Oriols per ajudar a redreçar la situació actual envers el nostre total alliberament.