Molt soroll per a res

Avui, vostès ja ho saben, més d'un milió i mig de ciutadans, que són els habitants que té la capital catalana, estaran pendents, tots, de les primàries del PSC a Barcelona. Bé, potser només n'estaran pendents uns quants centenars de milers. O, no ho sé, potser només uns quants milers; a banda, és clar, del col·lectiu de pakistanesos. La qüestió és que avui hi ha primàries a la ciutat de Barcelona perquè el PSC sàpiga finalment si el seu cap de llista a les pròximes eleccions municipals serà Jaume Collboni o Carmen Andrés. Quan el 2011 el PSC va haver d'escollir entre Jordi Hereu i Montserrat Tura, la ciutat s'hi va abocar i a les primàries van participar-hi quatre mil persones. Un èxit. Ara, aquest cop, amb cinc candidats potents i un PSC expectant, ja s'ha vist que la primera volta ha estat espectacular i hi van participar 7.500 ciutadans. Un 0,5% del total dels barcelonins, per dir-ho d'una altra manera, col·lectiu de pakistanesos inclòs, van anar a votar. Ja es veu, que avui hi haurà una participació espectacular. La veritat és que, encara que no els ho sembli, entre que es facin primàries o que no se'n facin, jo potser encara prefereixo que se'n facin. Perquè el marge de sorpresa, per petit que sigui, encara és més gran que no pas quan els candidats són escollits a dit per l'aparell del partit. Però la qüestió és, em sembla, per què les fan, les primàries? No deu ser que els partits, sí que és cert, s'han adonat que alguna cosa els falla? Que no podien triar els candidats a dit, que això ara ja fa lleig, i que per això s'han empescat un sistema que sembla qui sap què? No deu ser que les primàries són un sistema per fer veure que tot canvi quan de fet no canvia gaire res? I que, en realitat, el que hauria de fer el PSC, i tots els partits, és aprovar una llei electoral d'una vegada? Que jo pugui marcar a la papereta de vot els candidats de la llista que vull, i que no me l'hagi d'empassar tota? Per què, PSC, no vols una nova llei electoral?