Societat

SOCIETAT

La gent gran reclama poder tenir més protagonisme

El col·lectiu cada cop és més nombrós, però no augmenta la seva influència en les esferes de decisió, un fet que es vol corregir a partir d'un congrés previst per a la tardor

“Som de tercera categoria, darrere de la gent que treballa i els immigrants, que reben moltes ajudes”, resumeix el president de l'associació del Casal de la Gent Gran de Banyoles (amb uns 5.000 usuaris), Joaquim Llinàs, quan explica el sentiment del col·lectiu. Llinàs defensarà una de les dues ponències que es presentaran aquesta tardor en el IV Congrés de la Gent Gran, promogut per la Generalitat i en el qual estaran representades la majoria d'entitats relacionades amb els jubilats, un segment demogràfic cada dia més nombrós, però que no veu reflectida aquesta circumstància en les decisions que es prenen a l'administració. En aquesta trobada, Llinàs hi té dipositada l'esperança que les coses canviïn.

“Actiu molt important”

El congrés s'està presentant aquests dies a les comarques de Girona. S'estructura a partir de dues ponències, Persona, societat i benestar i La Catalunya del futur. En aquesta última trobem una declaració d'intencions contundent: “Les persones grans som ciutadans de ple dret. Representem un actiu molt important per a la societat i tenim la responsabilitat de compartir tot allò que hem anat incorporant a la nostra vida mitjançant les múltiples experiències que hem viscut. [...] Seguim sent un potencial que encara no ha trobat l'encaix que li vagi millor per anar retornant al conjunt de la societat tot allò que hem conreat: saber ser, saber fer.”

Demandes concretes

Entre les peticions concretes dirigides a l'administració, figuren la creació d'una agència catalana de la dependència; atendre urgentment els deutes que el govern té amb el tercer sector; l'elaboració i aplicació dels protocols de detecció dels maltractaments a les persones grans; reduir l'IRPF en totes les pensions de jubilació; el desenvolupament d'una normativa legal necessària per al dret a una mort digna; el foment d'una línia de crèdits tous i subvencionats per a l'adaptació dels habitatges de les persones grans a les seves necessitats; l'avenç de Catalunya cap a una estructura de govern i d'institucions austera, de qualitat i eficient, en què s'exigeixi un conjunt de valors, entre d'altres, l'honorabilitat, la responsabilitat i la bona gestió; elaborar una llei electoral que garanteixi la vinculació dels representants amb els ciutadans del seu territori, amb llistes desbloquejades, que actuïn amb llibertat de consciència, i la promoció de la reorientació dels casals de gent gran en equipaments cívics, prenent com a referència el model multigeneracional dels ateneus de Catalunya.

Josep Estudis, president del Casal de la Gent Gran d'Olot (amb 4.500 usuaris) i de la seva associació, assenyala dues qüestions que preocupen de manera especial el col·lectiu: la pèrdua de poder adquisitiu, perquè les pensions, en general, són massa baixes, i l'increment del temps d'espera per a determinades atencions sanitàries. Estudis indica també que des de fa uns anys els casals han de donar resposta a noves demandes i no aconsegueixen prou recursos per fer-hi front. “Abans la gent es limitava a jugar a cartes, com qui diu, i ara fem de tot: teatre, ball, pintura, informàtica... I no aconseguim les ajudes que serien necessàries per part de l'administració, a causa sobretot de les retallades.” El seu homòleg de Banyoles, Joaquim Llinàs, diu el mateix. També coincideixen a assenyalar la transcendència que pot tenir el congrés de la tardor. La seva demanda és clara i simple: “Voldríem que se'ns escoltés més”, resumeix.

El besaluenc Joan Gatacòs és el president a la demarcació de Girona de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec). Pensa de manera similar a Llinàs i Estudis, però en la seva reflexió aporta una autocrítica, ja que és del parer que part de la culpa que el col·lectiu no tingui la influència que es mereix es deu a la mateixa gent gran: “Hi ha molta gent gran que no es vol pronunciar. Pensen el que sigui, però no s'expressen. Tampoc tenen tirada a treballar pel col·lectiu. “Jo ja estic bé”, diuen. Potser ens hem tornat una mica egoistes. Falta solidaritat entre la gent”, deia en una entrevista recent.

LES FRASES

Som de tercera categoria, darrere dels que treballen i dels immigrants
Joaquim Llinàs
PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ DEL CASAL DE BANYOLES
Som ciutadans de ple dret. Representem un actiu molt important per a la societat
D'una de les ponències
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia