Justícia injusta

Ignoro les circumstàncies personals de la magistrada Elisa Martí Vilache, responsable del jutjat de primera instància número 2 de Granollers. I, tot i que es veu que anys enrere havia estat secretària judicial als jutjats de Madrid, no sé si ha vingut a parar a Catalunya per decisió pròpia, perquè no tenia cap més possibilitat si volia treballar, o per quin altre motiu. Ignoro també si se sent còmoda exercint de jutgessa a Granollers ni si se sent o no ben tractada pels catalans en general i pels de Granollers en particular. En tot cas, espero que sí. Desitjo que sí. I espero i desitjo que s'adoni de la profunda falta de respecte que a mi em sembla que desprèn la resolució que ha dictat recentment (i que aquest diari publicava dijous) assegurant que presentar els documents en català al jutjat és una nosa i una pèrdua de temps. La utilització del català, diu la jutgessa en la seva resolució, comportaria un retard en la tramitació dels procediments; i afegeix que això “és contrari al principi d'eficiència que és exigible en tota administració pública”. Li faig, senyora Elisa Martí, la llista d'ineficiències de l'administració que vénen provocades per una cosa tan simple com que si algunes decisions es prenguessin a Catalunya i no a Madrid seríem tots plegats més eficients? No cal, suposo. Com no cal, de fet, mostrar tanta ignorància fent segons quines afirmacions. A Catalunya, si hem de fer cas del darrer informe de Plataforma per la Llengua presentat fa pocs dies, només un 8% dels documents judicials són en català, i només un 12,7% de les sentències (un 25% menys que l'any 2005!) es fan en català. Si el fet de fer-ho tot en castellà fos sinònim d'eficiència, com és que estem tot el dia parlant de la lentitud de la justícia? I que tenim un munt d'exemples d'ineficàcia judicial? No deu ser, senyora Martí, que l'eficàcia o ineficàcia de la seva administració no depèn justament de l'idioma? I que tot plegat és sobretot una qüestió de respecte?