‘In paradisum'

Modest, t'has escollit els àngels, t'han sortit a rebre els màrtirs? Estàs assegut a la dreta del pare? Mira que ho pregunto sense ironia i amb el respecte que mereix la fe catòlica que tu vares professar i a què t'entregares des de l'ingrés al seminari de Girona als deu anys fins a la teva mort.

No t'ho prenguis malament. És que aquelles persones que prediquen el teu credo generalment es tanquen en les seves creences, procurant que les influències i els pensaments de qualsevol altra mena no els puguin sembrar el dubte i qüestionar unes veritats que han concebut com a irrefutables. No es barregen amb el món modern, tan ple de perills per a la consciència i amb tantes branques d'opinió, gairebé tantes com persones habitem el planeta. S'aïllen de tot, buscant Déu en els llibres i repetint amb certa monotonia una corrua de preceptes i oracions que persegueixen l'objectiu de preservar l'ortodòxia i la praxi religiosa. Curiosament, aquest sistema es troba en totes les creences del món.

La teva vida va ser una altra cosa. Conservant sempre el caràcter de clergue que reberes des que el bisbe et va imposar les mans, complint amb els teus deures sacerdotals mentre et va ser físicament possible i predicant des del púlpit la moral, les creences i els comportaments dels catòlics en el món actual, però fent-ho amb un estil propi que defugia les frases fetes per endinsar-se en els problemes reals i mantenint una autonomia significativa vers els poders de l'Església a què servies, no deixares d'estar en contacte amb la gent més diversa, amb els intel·lectuals més avançats i amb les fonts d'opinió que reclamaven l'agnosticisme com a única manera de viure amb coherència i que ben sovint et qüestionaven el teu capteniment catòlic. Les teves respostes eren plenes de sentit comú: “Vostè, que
és del jurat, què opina com a capellà que hagin donat el Prudenci Bertrana a una obra que va d'homosexuals?” Contesta: “Home, no crec que m'hagin escollit del jurat perquè sóc capellà!”

En una altra ocasió, una senyora ofesa: “Ja que diu aquestes coses, per què no busca una dona i es casa?” Contesta: “Perquè no em dóna la gana.” La tercera: “Ai, mossèn, vol dir que puc llegir aquest llibre que descriu qüestions sexuals tan cruament?” Contesta: “Noia, em dius que tens quaranta-dos anys? Doncs potser que t'espavilis!”

Ara, si ha estat com tu creies i com vares defensar sempre, has d'haver rebut la recompensa al cel prevista pels creients. No faig broma d'aquestes coses. En tot cas, t'ho mereixes per haver sabut viure segons el teu credo, però sense defugir el contacte amb el món –tan divers, que diria Maragall– que t'envoltava.