Quan l'IRA s'oferia als catalans

Dos llibres han coincidit aquest 2014 a tractar el grup armat creat a finals dels seixanta per la confluència de veterans del Front Nacional Català (FNC) i joves activistes que la policia espanyola va batejar com a Exèrcit Popular Català. En el moment àlgid va tenir una trentena de membres que vivien clandestinament en pisos de Barcelona i la regió metropolitana entrenats en l'ús d'armes, explosius i tècniques militars per un excapità de l'exèrcit republicà i dirigent del FNC, Jaume Martínez Vendrell. El grup, però, es va mantenir inactiu (excepte en accions econòmiques no reivindicades) tot esperant el moment polític propici per aparèixer, que no va arribar mai: dues accions per recaptar diners van acabar amb les morts de l'empresari Josep Maria Bultó i l'exalcalde de Barcelona Joaquim Viola, i les detencions posteriors van fer dissoldre l'organització. Alguns membres es van integrar després a Terra Lliure.

Oriol Falguera fa deu anys que investiga l'organització, i el resultat és L'Exèrcit Popular Català (1969-1979), publicat per Rafael Dalmau. Falguera ha entrevistat antics militants i ha analitzat documents que mostren des del debat previ al sí del FNC l'any 1968 sobre la conveniència o no de la lluita armada, fins a la preparació meticulosa d'algunes accions que finalment es descartaven. “L'objectiu del grup era esperar per ser el nucli embrionari d'una institució militar a disposició d'una autoritat civil catalana en el moment de trencar amb el règim”, explica Falguera. “No volien que passés de nou el mateix que a Macià el 1931 i a Companys el 1934.” Entre la documentació hi ha la correspondència del pintor Manuel Viusà, exiliat a París, promotor del grup amb Martínez Vendrell i el llibreter Joan Ballester. Entre altres revelacions, s'hi explica com Viusà, a través de la seva filla, va contactar amb l'IRA. Martin McGuinness, avui viceprimer ministre d'Irlanda del Nord, va oferir llavors armes i formació en nom de l'IRA Provisional, però l'oferiment no va obtenir resposta. Falguera sosté que Tarradellas, que es reunia sovint amb Martínez Vendrell, estava al corrent de l'organització, tot i que cap document no en va deixar constància.

D'altra banda, Àlvar Valls, militant del FNC i de l'organització armada i exiliat a Andorra, on ha treballat de periodista i traductor, acaba de publicar mitjançant micromecentatge Al cap dels anys. Militància, presó i exili (1970-1998), les seves memòries sobre aquella època. El llibre es va presentar a Andorra la setmana passada en un acte presidit per l'excap de govern andorrà Marc Forné.