Mor Jaume Xifra

L'artista Jaume Xifra va morir ahir a París, a l'hospital Val-de-Grâce, després d'una breu malaltia. A casa nostra era conegut per formar part del grup dels artistes catalans de París dels anys seixanta i setanta, el seu treball sobre l'objecte, les accions rituals i el projecte Scanning. Els seus darrers treballs s'havien pogut veure a la galeria Palma Dotze, i una de les seves obres d'esperit més dadaista, Morceau d'art pas encore reconnu (1967), és una de les peces triades pels participants del projecte 25%, de Francesc Torres, que es poden veure actualment a la Virreina.

Nascut a Salt el 1934, és el primer dels artistes de la generació conceptual catalana dels anys seixanta que va emigrar a França en plena dictadura. Primer es va instal·lar a la Provença, el 1959, i després a París, on va estudiar art a l'Acadèmia Popular d'Arts Plàstiques i cinema a l'École Pratique des Hautes Études.

Per obrir-se camí, va ser ajudant dels escultors Apel·les Fenosa i César i va iniciar la seva pròpia obra amb una sèrie de pintures basades en el rastre de l'objecte. Constitueixen les preuades sèries realitzades amb la tècnica del pochoir i els sprais, avui representades a la col·lecció Tous i al Macba, i amb les quals criticava el model de societat de consum. Li van valer el suport del gran crític del nou realisme, Pierre Restany.

A final dels anys seixanta, i després d'un seguit de viatges per Europa, va entrar en contacte, al costat de Sheila Hicks i altres artistes, amb la cultura popular xilena de Huaquen, que el va relacionar profundament amb les pràctiques artesanes i el món del culte i del ritual. A continuació, va desenvolupar una sèrie d'obres que constitueixen la seva etapa ritual, amb els Reliquiaris, Objectes numinosos i els Objectes rituals. La seva crítica activa a les dictadures dels generals va quedar reflectida en una peça emblemàtica, Couronne pour la Grèce (1967). En cinema, va col·laborar repetidament en els films de Benet Rossell.

Xifra va ser un puntal en les accions rituals que va emprendre el grup d'artistes catalans de París, amb Miralda al capdavant i Benet Rossell, amb la col·laboració de Joan Rabascall i Dorothée Selz. Memorial de Verderonne (1969), Festa en blanc (1970) i Festa en quatre colors (1972) són accions cerimonials del grup de París que porten el segell visible i l'empremta de Jaume Xifra. Un altre bloc d'obra important és la revisió que fa entre el 1974 i el 1976 del dadà i del món de l'objecte amb els objectes Impossibles i els Irreversibles, com la cadira feta de filat de ferro, usat als camps de concentració, on és impossible asseure's, avui a la Col·lecció Suñol.

Als anys vuitanta va retornar a la pintura, creant un sistema propi de Computer painting, basat en l'elaboració d'un programa informaticolingüístic que permet un joc interactiu que combina formes a partir de tres famílies de signes i que fan possible l'elaboració d'un retrat d'una persona o cosa. Conegut com a Scanning, és el projecte que es va presentar al Centre d'Art Santa Mònica l'any 2002.

Xifra, que serà enterrat a París dissabte, ha estat un creador infatigable; un artista inquiet, interdisciplinari, i un creador nat, capaç d'inventar artefactes i sistemes artístics que permetessin la participació, la comunicació i la resposta de l'espectador. Amb Scanning va aconseguir elaborar retrats a partir d'un primer repertori de tres grups de signes referits als sentits, a la natura i a l'objecte, amb una correspondència de colors. Tot al servei d'objectivar la realitat, de fer possible el maridatge entre la sensibilitat i la tecnologia. Va ser també un gran pedagog a les Escoles de Belles Arts de Dijon i de Cergy-Pontoise.