I ara Belloch!

Quin paperàs, el del PSC. I quin paperàs, el del PSOE. El PSC ja fa dies que el fa, expulsant diputats díscols, fent-los mobbing a l'hemicicle i empassant-se clarament algunes promeses del programa electoral. Però vaja, ja ens hi hem anat acostumant. L'altre dia, per exemple, al Congrés, quan els diputats del PSOE van votar en bloc en contra de la transferència de les competències a Catalunya perquè puguem fer una consulta, els diputats del PSC van fer tot un paperàs. Només havies de veure les cares d'alguns diputats catalans mentre complien alegrement amb la disciplina de vot del partit que els manava anar contra la consulta que demanava el Parlament. No passa res; estigueu tranquils, que d'aquí a res vénen unes eleccions municipals i veureu com en recullen els fruits. Quedo perplex. Gairebé tant com quan sento les declaracions d'alguns líders del PSOE mentre Rubalcaba s'esforça, s'escarrassa vaja, a dir que vol diàleg i reformar la Constitució. Reconec (i així ho vaig escriure mesos enrere) que sóc dels que en algun moment Felipe González em va caure bé. I que vaig quedar tocat quan va dir allò que “Europa està infectada d'un virus que es diu nacionalisme insolidari”. Que Alfonso Guerra hagués dit que “si Catalunya fa la consulta, serà obligat aplicar l'article 155”, fins i tot em semblava normal, venint del personatge. Però quan aquest cap de setmana he llegit les declaracions de l'exministre socialista Belloch, que a mi algun dia m'havia caigut tan bé com González, m'ha tornat a quedar clar el paperàs que està fent el PSOE. “A Mas se li han de suspendre les competències electorals i les de seguretat, i així no hi haurà referèndum”, va dir Belloch. Brillant. Un per un, els que havien estat els líders del PSOE, que jo tenia per progressistes, per moderns, per partidaris del diàleg, es van retratant, un a un. Quin paperàs, el del PSOE. I el de Rubalcaba, és clar.