M'ha ajudat un poc a tocar tots els pals de l'espectacle. Vaig estar amb La Fura dels Baus uns deu anys fent d'actor, i en l'etapa final, a part de fer de creador i de dirigir actors en un dels espectacles, durant ses gires m'encarregava de la direcció tècnica i artística. Si ets actor de La Fura, o vas en pilotes o ple de fang i no et reconeix ningú. Els últims anys he estat treballant amb Zeroquatre, del director d'art Pep Oliver. I vaig fer moltes sèries amb ells, com Porca Misèria. D'ambientador, dissenyador gràfic, un poc de tot... En aquest món som autodidactes, aprenem de tothom. I m'han ensenyat molts i molt.

És una producció cent per cent del departament de nous formats i s'ha volgut explícitament que no fos un programa de bricolatge a l'ús. És un poc un programa d'entreteniment, que desperti la imaginació a l'hora de recuperar coses. És clar que tot implica manualitats, un cert grau de bricolatge, però jo quan prenc mesures no estic amb tiralínies. Si ho puc col·locar a ull, no trauré la cinta mètrica. Sempre intento fer coses senzilles, que la gent les pugui fer. Perquè no tothom té espai ni eines. Si no tens aquesta eina, amb això altre funciona. Sempre donaré alternatives. Si no tens cinta americana, fes-ho amb Cello.

Ensenyo a fer un parell de peces cada setmana i entrevisto algú que realitza coses manualment. També s'inclou un reportatge sobre artistes que treballen amb material de reaprofitament, reciclat o de deixalleria. I un reportatge en què mostrem gent que fa coses manualment amb un fi social. Per exemple, unes noies que fan bufandes, les venen al mercat i destinen els diners als hospitals, o unes iaies que cusen ninotets i els duen a les escoles.

El programa recull tant el món del reciclatge, de donar una segona vida a objectes que estem a punt de jubilar i trobar-los un altre ús, com el del treball manual, de fer-ho tu mateix. Perquè la satisfacció de veure el resultat d'una cosa que has fet tu i aquell temps que t'ha donat de plaer i de relax per fer-ho, no t'ho dóna res més.

Hi ha uns quants components. En el moment en què hi ha crisi, la gent s'ho pensa més a l'hora de comprar. També hi ha la qüestió que la gent té més temps que mai, malauradament. Sa millor manera de no caure malalt és fer coses que et donin un plaer i un resultat, fins i tot econòmic, després. L'abundància, normalment, mata la imaginació. Crec que, més que una necessitat real, el que ha fet la crisi és conscienciar la gent. Hi ha necessitat de fer coses amb les mans –estem en un moment en què tot és tan electrònic...– i de no estar enganxat a una pantalla o a un terminal telefònic. És tornar a posar els peus a terra.

Tot s'aprèn. És qüestió de pràctica, de prova i error. I també d'imaginació. L'ésser humà ha evolucionat i és viu gràcies a la imaginació: pensa i resol coses. Has d'exercitar la imaginació per ser creatiu, no només copiar el que has vist fer.

Sempre he treballat amb presentadors, i ara els admiro més que mai. Perquè és un desgast d'energia brutal: has d'estar en una actitud positiva al cent per cent. I mira que he fet espectacles amb La Fura que eren molt durs físicament, però això de transmetre i que la gent t'escolti és realment dur.