Premis reivindicatius
Fonalleras, Carles Camps, Mercè Ibarz i Dolors Udina, entre els guardonats amb els premis Crítica Serra d'Or, que es van lliurar ahir al Palau Robert de Barcelona
La sala de les Cotxeres del Palau Robert va quedar ahir petita per acollir el nombrós públic assistent al lliurament del 48è Premis Crítica Serra d'Or, una edició marcada pel record de persones vinculades a la revista Serra d'Or –organitzadora dels premis– que han traspassat recentment, com ara Josep Maria Castellet, Modest Prats o Albert Manent, i per la voluntat de continuar empenyent el carro de la cultura i la llengua catalanes. Josep M. Fonalleras, guanyador del Serra d'Or de novel·la, va evocar així la figura de Prats, “una persona íntegra i insubornable en favor de la cultura i el país”. Respecte a l'obra llorejada, Climent, va dir que és de “decantació”: “S'hi concentra una determinada vivència en unes poques gotes.” “És una novel·la que qüestiona: l'art solidifica allò que s'esvaeix o certifica que s'esvaeix?”.
Carles Camps Mundó, distingit amb el Serra d'Or de poesia, va advertir que s'ha “banalitzat” la llengua (el català i totes en general): “Ara ningú és responsable del que diu.” Oració total, el seu poemari, tracta –com la resta de la seva obra– de la paraula, “l'eina del poeta”.
Vine com estàs, de Mercè Ibarz, va ser guardonada amb el Serra d'Or de narrativa, “un conjunt de narracions entrellaçades entre el passat i el present”. Més que parlar del llibre, Ibarz va preferir fer esment “als moments complicats que estem vivint”, i va assenyalar la necessitat de tenir cura de la cultura i de la llengua.
Justament aquest aspecte va ser el que el pare Massot, director de la revista Serra d'Or i de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, va remarcar en el seu parlament, en el qual va denunciar “les agressions constants al català per part d'organismes estatals i el mateix ministeri de Madrid, que hauria de vetllar per totes les llengües i no només per la que, per un dret de conquesta iniciat al segle XVIII i refermat durant el segle XX, es considera lengua común”. Malgrat els “núvols amenaçadors” que planen sobre la cultura catalana, el pare Massot va parlar també d'“esperança”: “La festa que celebrem avui és una bona mostra que la cultura catalana continua viva, que hi ha escriptors importants en totes les matèries”.
Antònia Tayadella va rebre el premi d'estudis literaris per Sobre literatura del segle XIX, un recull de disset articles publicats entre el 1980 i el 2004, mentre que Dolors Udina va merèixer el de traducció per la seva traducció de La senyora Dalloway, de Virginia Woolf, un encàrrec de l'editorial La Magrana que va rebre després de traduir molt “com un premi”: “És una obra difícil de llegir i, per tant, també de traduir.”
Teatre i infantil
Els altres guardons que es van lliurar ahir en la diada literària presidida pel P. Abat de Montserrat són, dins la categoria de recerca, a Ramon Panyella per Francesc Pelai Briz: entre la literatura i l'activisme polític; Adolf Tobeña (altres ciències) per a Devots i descreguts. Biologia de la religiositat i Jad Hatem (catalanística) per El temps en la poesia catalana contemporània. En la categoria de teatre, van ser distingits Magí Sunyer per Safira (text de teatre català); Norbert Martínez per la direcció de Llibert, de Gemma Brió (espectacle teatral), i La mostra d'Igualada-Fira de teatre infantil i Juvenil (l'Aportació més interessant). En literatura infantil i juvenil van ser premiats Salvador Espriu de Pep Molist, text, i Jordi Vila, il·lustració (infantil), Pau Joan Hernández per La balada del funicular miner (juvenil creació), i M. Carme Bernal i Carme Rubio per Tan de gust de conèixer-lo, senyor... (juvenil coneixements).