El popArb es repensa

El festival de música alternativa catalana a Arbúcies, popArb, compleix amb la seva pròxima edició (el 26, 27 i 28 de juny) els 10 anys dins l'escena indie a Catalunya. Un espai de temps amb el qual ha crescut i s'ha consolidat com un referent. Fins al punt que, segons els organitzadors, ha arribat el moment de replantejar-ne el format: “Encara no sabem cap on anar, si créixer o decréixer”, han afirmat. Anna Cerdà, una de les encarregades de la programació, ha explicat que “amb les sol·licituds de grups per aquesta edició haguéssim pogut muntar un segon popArb”.

Tot i així, aquest any, els responsables opten per mantenir el format i l'essència original del festival. Com sempre, comptarà amb un cartell que intenta impulsar artistes en alça com 4 Hiverns i Xavi Alías, així com d'altres ja més coneguts com ara Manel, Mishima, Refree, Mazoni, Joan Colomo, Sanjosex i Anímic. Molts d'aquests últims, segons va dir l'organització, van passar enels seus inicis per aquest festival.

Per celebrar el desè aniversari l'esdeveniment comptarà amb un bon recull de novetats: una festa de benvinguda el dijous 26 de juny, un recopilatori online on escoltar temes que sonaran en els escenaris, una aplicació per a iOS i Android i un vídeo interactiu a YouTube, on es pot navegar per les diferents bandes que formen part del cartell. També han anunciat un seguit d'activitats paral·leles que transcendeixen l'àmbit musical. Dues exposicions fotogràfiques, una d'elles de l'obra de Jaume Serra i Martí (Calçó) a Can Torres i una petita fira de discos organitzada per Discos Surco i Ultralocal Records. Per a la comoditat dels assistents, el popArb posa a disposició d'aquests un llistat d'hostals on allotjar-se prop de la zona de concerts, així com de cases d'arbuciencs on poder dormir.

Els organitzadors han aprofitat l'ocasió per queixar-se sobre l'impost del 21% que afecta els béns culturals. “PopArb no és un negoci, és un festival amb molt de risc, ja que intentem dur grups que no siguin un valor segur”. Explicaven que aquesta taxa és un llast important per un festival que depèn molt del finançament públic i que sovint ha de fer esforços per assolir els pressupostos necessaris per a dur-lo a terme.