Opinió

Ara torno

L'aportació d'Ada Colau

Jo no sé a què es dedica l'Ada Colau, vull dir amb què es guanya la vida, ni què fa ni deixa de fer a la seva vida privada. Però és que tampoc no m'interessa gens. Vaja, que tan sols m'interessa que les coses particulars li vagin bé com ho desitjo de la majoria dels mortals. Ho dic ara que deixa de ser la portaveu de la plataforma PAH contra els desnonaments i ho dic perquè en aquests cinc anys en què ho ha estat se l'ha acusat de tenir interessos amagats i d'altres coses obscures en un intent clar de desacreditar-la a ella i, per tant, el moviment que ha liderat. Suposo que ha estat dur haver-ho d'aguantar, sobretot les amenaces, però també és un senyal indubtable que la seva feina ha incomodat els que s'havien de sentir incòmodes; allò de ladran, luego cabalgamos.

Sí que sé que Colau s'ha dedicat intensament a una causa indubtablement noble, la d'ajudar la gent que es queda sense sostre per no poder pagar als bancs. S'haguessin embrancat amb hipoteques que no podien assumir o simplement per haver sucumbit a la perversa política dels bancs. Tant és. La qüestió és que la PAH està al costat dels dèbils i els indefensos. Al marge d'això, que em sembla que és fonamental, també puc discrepar d'algunes coses de fons i de forma que ha defensat i liderat Colau en nom de la plataforma. Però en canvi només puc donar-li tot el meu suport quan va comparèixer al Congrés dels Diputats per defensar la iniciativa legislativa popular que va presentar la PAH, i va dir clarament als banquers que el que havien exercit era veritable violència i als polítics que han estat incapaços d'estar a l'altura de les circumstàncies en aquesta qüestió, com en tantes altres.

És en aquest aspecte que vull reprendre el fil del que m'interessa d'aquest cas. Ho hagi fet més bé o més malament, hagin agradat més o menys les seves formes, Colau s'ha implicat fins al moll de l'os en una causa, ho ha fet amb veritable vocació de servei (encara que hi hagi qui ho dubti; jo, no). Això és el que valoro més de tot. I és el que voldria dels polítics: més compromís, més acció, més vocació de servei a la gent. Si fos així també els disculparíem més els errors. No trobo estrany que l'últim gest de Colau hagi estat dir que no pensa fitxar per cap partit polític, precisament perquè el sistema de partits actual “forma part del problema”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia