Els tòpics de l'univers femení

Quina imatge de la dona transmeten les sèries de televisió i, en especial, les comèdies contemporànies? ¿Les ficcions que ironitzen sobre la superdona ideal –excel·lent professional, millor amant i sempre esforçant-se per assolir cànons de bellesa impossibles– han consolidat els clixés i n'han propulsat una imatge exagerada o bé el mirall ens ajuda a riure de nosaltres mateixes per, simplement, passar una bona estona?

La dona (i els seus mons: el familiar, el laboral i el de les amigues) és la protagonista i l'excusa perfecta. En aquest cas, per “recuperar la comèdia familiar, un gènere que sempre ha tingut molt bona acollida entre els nostres espectadors”, reconeixia Susanna Jiménez, cap de coproduccions i ficció de TV3 durant la presentació, dijous, de la nova sèrie 39+1, que s'estrena aquesta nit (22.35 h).

La sèrie pren com a inspiració el llibre homònim de Sílvia Soler, publicat el 2005. L'escriptora té clar que la novel·la ha servit de base per a les trames, i “l'única preocupació” ha estat que l'Ília televisiva conservés “l'essència del personatge”. Escrit fa deu anys, en temps de la bombolla immobiliària, l'equip de guionistes, coordinat per Albert Plans, ha tingut el repte “complicat” d'actualitzar el llibre de Sílvia Soler per adaptar-lo al context actual, de les conseqüències, i “treure'n humor”. No és, però, una comèdia de situació amb gags estripats “com Plats bruts”. El director de la sèrie, Enric Folch, en defineix el to com el propi d'una comèdia dramàtica “sobre les petites coses de la vida”.

39+1, una producció de Diagonal TV (KMM, Olor de colònia), segueix la tradició de les sèries catalanes que, amb humor, s'han acostat al dia a dia d'uns personatges amb voluntat de buscar la identificació emocional amb els espectadors, sobretot amb elles. Els clixés com a reivindicació, perquè “són el reflex del dia a dia” i “són molt universals”, defensa el director de TV3, Eugeni Sallent. En aquest cas, el d'una dona a punt de fer els 40 anys, un moment “per replantejar-se moltes coses i, a la vegada, és un escenari fantàstic per crear situacions de comèdia”, segons Susanna Jiménez, que ho resumeix amb una frase que la protagonista de 39+1 repeteix com un mantra: “Estic a la maduresa de la meva joventut.”

Quant a les etiquetes, l'actriu Agnès Busquets, la protagonista, no comparteix la comparació amb el nom propi, un clàssic, que des de fa temps defineix les crisis femenines. “No estic d'acord amb el fet que sigui una Bridget Jones catalana”, diu l'actriu que interpreta l'Ília –diminutiu de Cecília, “perquè fa més de dona jove” que encara està en la trentena, explica el personatge en un dels vídeos promocionals de la sèrie–. L'Ília respon a un tipus de dona molt ampli i de fàcil identificació: casada, professional –és periodista–, mare de família i amiga de les seves amigues. A l'entorn de l'Ília, completen el triangle les dues amigues, que responen a dos perfils antagònics: la Vilma (Sílvia Abril), dona de món que n'ha vist de tots colors, i la Bet (Marta Torné), la soltera ingènua, guapa i que sent que se li està despertant l'instint maternal. Els homes que pivoten al voltant dels tòpics de l'univers femení són els personatges que interpreten Joan Carreras, que fa de marit de l'Ília, i Julio Manrique, company de feina que establirà una “relació d'amor-odi” amb la protagonista. Completen el repartiment Manel Dueso, Xavi Mira i el jove Francesc Colomer, l'Andreu de la pel·lícula Pa negre.