Política

opinió

Eixe món del PP

“Diguem no, nosaltres no som d'eixe món.” Tot aprofitant que Raimon s'acaba de declarar no independentista, la presidenta del PP madrileny, Esperanza Aguirre, amb vestit ahir de tigressa, va trobar carnassa en la lletra del cantautor per definir el seu partit, a qui va presentar amb aquests mots –gairebé els únics en català en tot l'acte vespertí de campanya a Barcelona– com el gran defensor dels “valors d'una Europa que té 2.500 anys”, en contraposició a uns nacionalistes catalans a qui “no interessa gaire Europa, ja que només els interessa posar fi a l'Espanya constitucional”. És clar que per haver acabat el seu discurs amb tal declaració de principis, ni les seves paraules anteriors, ni les posteriors del seu amic i candidat, Santi Fisas, ni la líder catalana, Alícia Sánchez-Camacho, van parlar gaire de la UE, per centrar-se a atacar el procés i “el nacionalisme” (català, s'entén).

És cert que els populars van afirmar que Espanya està sortint de la crisi i ja no és mal vista a Europa gràcies a les seves polítiques, que ara poden seguir marcant com a grup majoritari a Brussel·les, i van furgar assegurant que “el tripartit ha estat la ruïna del socialisme català”, segons Aguirre. Però la majoria d'intervencions, esment a banda als “vots oportunistes” a C's, UPD o Vox, van ser un atac directe al nacionalisme català que ha imposat “35 anys de pensament únic”, i una defensa tancada de la hispanitat. “La senyera és la bandera dels catalans de veritat, els que també volen ser espanyols”, va dir Camacho, que va deixar anar més perles, de l'estil “qui ens roba és el govern de Catalunya, que ens espolia amb impostos”, o bé “si no anem a votar, Mas ens expulsarà de la democràcia”. Fins i tot va prometre “bons madrilenys i bons andalusos” al consell executiu, igual que Fisas, “amb 32 cognoms catalans”, va ser conseller a Madrid... Enmig de tanta arenga no-nacionalista, amb referències fins i tot a l'orgull de veure Puyol amb la roja, va semblar menor que el ministre Margallo hagués dit ahir mateix, amb relació al poc poder que una Catalunya independent tindria davant les grans multinacionals, que seria un estat “lil·liputenc”. No havíem quedat que era el PP, el que no era d'eixe món?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia