Quan tot es veu amb una bena als ulls

En la mitologia grega i romana, Nix és la personificació i deessa de la nit. Per això l'artista Àlvar Calvet l'ha pres com a títol de l'exposició que fins al 29 de juny presenta al Museu d'Art Modern de Tarragona (MAMT) i que reuneix una sèrie d'obres que ha creat a partir de les entrevistes i el treball conjunt que ha emprès amb sis persones cegues o amb greus problemes de visió. A la mostra Nix, d'artistes com a cecs, de cecs com a artistes, l'autor experimenta i reflexiona sobre la ceguesa, la no-llum. Com abans ho havia fet amb altres col·lectius: quan l'anomenat art social, el que treballa també per la sensibilització i la conscienciació social, encara no era una moda estesa, Àlvar Calvet hi estava posat de ple. Moltes de les seves obres les ha bastit a partir d'entrevistes i col·laboracions amb col·lectius com ara el de les prostitutes, les persones en procés de desintoxicació, immigrants o persones amb esquizofrènia. I en els darrers anys la seva preocupació s'ha decantat per la ceguesa i per l'efecte de la llum “no només com a procediment pictòric sinó també com a clau de visió”, segons l'artista.

Les obres que ara exposa al MAMT les ha creat després d'analitzar les respostes i el contacte que ha mantingut amb el col·lectiu de persones amb deficiències visuals. Per començar, hi presenta un llibre i un vídeo que recull les entrevistes i que serveix al visitant “per conèixer millor els coautors de les obres”, segons Calvet. Una de les peces més significatives és precisament l'obra col·lectiva Noche/Nit/Night, una pintura de gran format que també ha estat realitzada amb la col·laboració de les sis persones cegues amb qui ha contactat: Ana Pérez, Carmen Lourdes, Ana Zamfaño, Javier Gómez, Juani Fuentes i Josemi.

L'artista es vol posar en el lloc de l'altre. Quan treballava amb el col·lectiu de persones amb drogoaddiccions es va tancar en un centre de desintoxicació amb ells. I ara ha creat algunes de les peces amb els ulls embenats. La titulada 6 línies cegues, per exemple, és una acció enregistrada en vídeo en què es pot observar l'autor al seu estudi durant l'execució d'un mural de vuit metres damunt paper. Per fer-ho, Calvet es va tapar els ulls i va necessitar l'ajuda d'una altra persona que l'anava guiant: “Cadascuna de les línies representa un homenatge a les sis persones cegues que van col·laborar inicialment en el projecte, cadascuna de les línies doncs representa també una fita on es creuen els límits de la no-visió i el record”, apunta l'autor. Una altra obra, 60 artistes com a cecs, és una acció que va desenvolupar durant tres mesos de l'any passat: va cercar altres artistes amics o coneguts i, després d'embenar-los els ulls, els va demanar que s'autoretratessin. Tom Carr, Ester Ferrando, Joan Rom, Toni Alcàsser, Josep Maria Rosselló i Lluc Queralt són alguns dels que van col·laborar en aquesta acció, que es va enregistrar en un vídeo i que es pot veure ara al Museu d'Art Modern. Àlvar Calvet també ha volgut recuperar per a aquesta exposició la peça inèdita, del 1997, La bellesa és cega o Retrat de Nix, en què també va demanar la col·laboració d'altres artistes. Calvet els ensenyava únicament un contorn d'una cara realitzat per ell mateix i els anava demanant la realització –en unes plantilles transparents que superposava al mencionat contorn– de les altres parts d'un rostre, “tot cercant un possible ideal de bellesa”.

Àlvar Calvet, que fa dos anys va guanyar el premi Tapiró de Pintura que convoca la Diputació de Tarragona, diu que quan ja havia decidit allunyar-se de l'art social –“No m'agraden les modes en l'art i últimament ja hi havia molts artistes que el treballaven”, explica–, l'any 2012 una galeria de Madrid li va encarregar una exposició. I és a partir d'aquell moment que es va ocupar per primer cop de la ceguesa. Part d'aquell treball és el que ara també s'aplega a l'exposició de Tarragona.