L'etiquetatge en català, a foc lent
El 90% dels productes no usen el català en els seus envasos
La Plataforma per la Llengua lamenta la falta de voluntat de les administracions i dels empresaris
L'etiquetatge en català necessita millorar. Ho ha fet una mica, però encara té un llarg camí per recórrer. El 90% dels productes distribuïts a Catalunya no estan etiquetats en català, segons va denunciar ahir la Plataforma per la Llengua en un acte de sensibilització celebrat a la plaça Catalunya de Barcelona. Amb el lema #repteCocacola van construir un mosaic amb 40.000 llaunes d'aquest refresc per dibuixar una petició: “Etiqueteu en català!” “Coca-Cola respecta totes les llengües europees de les dimensions de la catalana, excepte la nostra”, va denunciar el coordinador de l'informe 20 anys per l'etiquetatge en català, Bernat Gasull.
Lluitar perquè el català sigui una llengua més en les etiquetes dels productes de consum més habituals ha estat un dels eixos d'actuació dels 20 anys de la Plataforma per la Llengua. Tot i que és un dret reconegut per llei –el Codi de Consum del 2010–, la presència del català és encara molt minsa a les prestatgeries dels supermercats, de les farmàcies i a les etiquetes de les peces de roba. L'últim informe de l'entitat conclou que només s'utilitza en el 10% per cent dels productes generalistes –no de marca blanca–, gairebé el doble que fa dos anys. El càlcul s'ha fet a partir de l'anàlisi d'una mostra de més de 2.000 productes.
El cas de la Coca-Cola s'ha convertit en el producte estel·lar de la campanya per reclamar l'etiquetatge en la llengua del país. Tot i que el consum d'aquest popular refresc a Catalunya és el doble que el dels Països Baixos, Noruega o Suècia, Coca-Cola no etiqueta en català i sí que ho fa en noruec, suec o neerlandès. És el cas paradigmàtic amb el qual l'entitat de defensa de la llengua reivindica que es compleixi la llei d'etiquetatge.
La Plataforma va denunciar ahir que el 90% dels productes continuen incomplint el Codi de Consum de Catalunya. Aquesta normativa, que es va aprovar el 20 de juliol del 2010, reconeix el dret del consumidor de rebre l'etiquetatge de català i el deure de les empreses de fer-lo acomplir. Tot i així, “els requisits lingüístics establerts en el Codi de Consum amb relació a la llengua catalana són àmpliament incomplerts per moltes empreses”, denuncia l'estudi 20 anys per l'etiquetatge en català, que també es lamenta que “tampoc no s'ha tramitat cap sanció per part de l'administració pública”.
“Des del juliol del 2011, un cop va passar el període d'adaptació previst pel mateix Codi de Consum, la Generalitat pot multar les empreses que no etiqueten en català”, va recordar Gasull. En quedarien exclosos els productes alimentaris i les sancions podrien arribar als 100.000 euros. “A la pràctica –insisteix– no s'ha tramitat cap de les denúncies presentades.” I ho interpreta de forma contundent: “La sensació és que no hi ha cap voluntat d'aplicar la llei ni per part de l'administració catalana ni de l'espanyola. Hi ha deixadesa. No assumeixen la seva responsabilitat ni les administracions ni les empreses, i els catalans som tractats com a consumidors de segona.”
Casos d'èxit
L'informe resulta especialment demolidor quan repassa l'ús d'altres llengües en les etiquetes. Al Tirol sota administració italiana és obligatori l'alemany i a Dinamarca, el danès. En tots dos casos no es permet cap producte que no compleixi aquesta condició. A Bèlgica és obligatori etiquetar en neerlandès, francès o alemany, segons el territori; al Canadà, en francès i anglès, i a Suïssa, en les respectives llengües.
En els seus vint anys, però, la Plataforma per la Llengua ha viscut experiències d'èxit: Cacaolat, moltes marques de vins i caves –Codorniu, Freixenet o Castell de Peralada–, i marques d'aigua –Ribes ja ho feia i va arrossegar Veri i Vichy Catalan, entre d'altres– han incorporat el català als seus envasos. Els responsables de l'ONG per la llengua es mostren satisfets dels avenços aconseguits i no es cansen de repetir que “el català ven”. Tenen deures per fer els cereals Kellogg's, l'aspirina Bayer, Danone, Durex i Puré Maggi, que etiqueten en alemany a Bèlgica, suec a Finlàndia i francès a Suïssa, però no pas en català.
No s'ha posat cap sanció tot i que ho preveu el Codi de Consum del 2010
