Fas tard, Felip

Sabíem que un dia arribaria i ha arribat més aviat del que prevèiem, amb una relativa sorpresa per a tothom. Però que arribi més aviat del que havíem calculat (només uns mesos abans del que prevèiem, no es pensin) no vol dir que arribi a temps. L'enrocament en què es troben les relacions entre Catalunya i Espanya (o la fermesa amb què vivim el procés, que és una altra manera de dir-ho més clara, entenedora i positiva) no canviarà gens perquè ara a Madrid hagin decidit treure el santcristo gros. I és que els quedaven pocs trumfos. D'acord que l'abdicació del rei es pot llegir en clau de renovació, de tornar el prestigi perdut a la institució de la Casa Reial, però no s'enganyin, que tot plegat té molt a veure (si no és que tot) amb la situació a Catalunya (allò que ells en diuen “el problema catalán”). Algú ha pensat que només la figura del rei (d'un nou rei) podria portar Espanya a fer una reflexió sobre el moment històric que vivim i a encarar aquesta segona transició en què ens trobem. I és més que probable (vista la credibilitat del govern de Rajoy) que sigui cert, que només la Casa Reial pugui imposar una tercera via. Els diré més: molts de vostès saben que mesos enrere a Catalunya molts convergents de pro havien fet càbales assegurant que una possible solució era, certament, que hi hagués una bona oferta per quedar-nos a Espanya i que la Corona hi jugués un paper determinant. Però fan tard. Ni les intenses converses que la Casa Reial ha mantingut les darreres setmanes amb alts càrrecs empresarials i polítics catalans (algun conseller del govern inclòs) els serviran de res. L'“operació Felip” arriba tard. Ni que hagués plegat quan li ho va demanar Pere Navarro, per un cop que l'encerta. Ho va resumir ahir Artur Mas en una sola frase i en un missatge també en clau interna: “Hi haurà canvi de rei, però no hi haurà canvi en el procés polític que està seguint el poble de Catalunya perquè el 9 de novembre puguem decidir.”