El sobirà de Catalunya és el poble

L'Estat espanyol viu des d'ahir el primer procés de successió de la seva màxima autoritat des de la recuperació de la democràcia. Joan Carles I, un monarca considerat pels defensors de la Transició com a garantia de la consolidació democràtica espanyola, en els últims anys, enmig d'embolics rocambolescos en la vida personal i sospites greus en relació amb les activitats econòmiques de la seva família, ha liquidat tot el prestigi que havia aconseguit entre bona part de la ciutadania. L'Estat espanyol viu una profunda crisi des de fa més de cinc anys i la monarquia n'és una prova. En aquest context de degradació i amb el bipartidisme tocat però encara no enfonsat, la Corona ha iniciat una operació de successió amb la màxima diligència per intentar recuperar la credibilitat perduda per la institució, però també, per fer-ho abans que una futura composició parlamentària dificultés la clara majoria monàrquica que conformen ara el PP i el PSOE.

En el relleu monàrquic hi juga també un paper fonamental el procés català. En aquest context de declivi de la figura d'un Joan Carles I cada cop més obertament hostil a les reivindicacions catalanes i incapaç per la seva pèrdua de popularitat de jugar un paper d'àrbitre sòlid, la figura de Felip VI vol ser vista pels últims utòpics de la tercera via com el clau roent on agafar-se per salvar la unitat de l'Estat espanyol. A Catalunya, en un context en què les últimes eleccions les ha guanyat un partit independentista i republicà, el president de Catalunya, Artur Mas, va fer ahir un discurs respectuós però inequívoc per traslladar a l'opinió pública que el sobirà que ha de marcar el futur d'aquest país és el poble català.