Duran es reserva Madrid

Josep Antoni Duran i Lleida està lluny de deixar l'arena política. “Aquests dies molta gent m'ha enterrat políticament i no és el cas”, va advertir ahir. El líder d'Unió no plegarà com a president del comitè de govern d'Unió i es blindarà al Congrés, on es mantindrà com a portaveu de CiU un cop ha aclarit que no discrepa amb Artur Mas sobre la consulta, encara que acabi sortint de la direcció de la federació. Després de diverses converses amb el president de la Generalitat, el socialcristià va refermar el seu suport al dret a decidir. Un aval cabdal fins al 9-N perquè la direcció de CDC deixi de qüestionar, com va fer inicialment, que continuï com a cap de files a la cambra baixa amb discrepàncies sobre el procés si deixa, com tot indica, la secretaria general de CiU amb les condicions pactades amb Mas.

Convergència reunirà demà el seu secretariat permanent –el nucli decisori més reduït– per tractar de la crisi amb Duran. La federació nacionalista no es trenca de moment; tampoc encara que Duran delegui a Ramon Espadaler el segon càrrec orgànic de CiU. Però amb aquest episodi, al carrer Còrsega s'ha obert una ferida més. Fonts del partit remarcaven ahir el seu profund malestar pel menysteniment de Duran cap a la direcció convergent per haver considerat que només Mas expressa el criteri de la formació. I és que el president dels socialcristians va etzibar que CDC no havia “dit res” sobre el seu manteniment com a portaveu a Madrid, tot i que el secretari d'organització del partit, Josep Rull, ho va qüestionar diumenge. Rull, de fet, transmetia un parer molt estès en la cúpula de Convergència.

Duran, en canvi, ha redirigit el sentit dels seus moviments cap a Madrid. Des de la capital de l'Estat, Duran va lligar els seus dubtes al desgast que li provoca el fet que el govern espanyol no respongui a cap dels seus oferiments de negociació. El líder socialcristià intentava desmentir així la interpretació madrilenya que la seva sortida debilita el procés i Mas al capdavant del govern. “Fa temps que predico aquí diàleg i no hi ha manera que hi hagi una resposta positiva”, va subratllar. Era un advertiment per a qui el volgués escoltar: l'home pont entre els governs català i espanyol està cansat i podria llançar la tovallola.

Al matí, tanmateix, el líder d'Unió era a Barcelona i es va reunir a primera hora amb la permanent socialcristiana per socialitzar els dubtes sobre el seu paper orgànic a CiU. Era poc abans que els consellers desfilessin cap a la reunió del Consell Executiu i els diputats, cap al Parlament, on el grup parlamentari es va reunir com ho fa habitualment, sense tractar de la crisi interna. Duran ja havia parlat dels seus dubtes amb dirigents del seu entorn més pròxim. Però no els havia “oficialitzat” recentment en cap òrgan del partit i diumenge més d'un es va llevar amb la sorpresa de la inesperada filtració. De fet, la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, ja va declarar aleshores, en una entrevista, que esperava que Duran fes avinent la reflexió a la direcció.

El líder d'Unió va desvincular els seus dubtes de la convocatòria de la consulta i de la decidida abstenció del grup parlamentari en la votació d'avui de l'abdicació reial al Congrés. Els socialcristians en continuaran parlant divendres, en el comitè de govern, i dissabte, en un consell nacional a l'Hospitalet de Llobregat. Però de moment el president dels socialcristians té clar que no vol deixar el partit fins que arribi el pròxim congrés. No està sobre la taula una desfederalització imminent. Duran garanteix el suport a Mas fins al 9-N. El que està en dubte és l'endemà. En cas que hi hagi plebiscitàries, i CDC inclogui la declaració unilateral en el programa electoral, no descarta presentar-se a les eleccions amb una candidatura alternativa. Però és, a hores d'ara, un escenari prematur.

La maniobra de Duran també té una derivada interna a Unió. Des del darrer congrés de reforma dels estatuts, el líder dels socialcristians està cedint protagonisme polític a Espadaler, a qui ha elegit com a delfí, i que es pot sentir més còmode amb el discurs de CDC. El relleu de Duran pel conseller d'Interior al capdavant de la federació admet aquesta lectura: la de la seva voluntat de pilotar la successió. Ara bé, el dia que Duran marxi definitivament altres dirigents de dins i fora del nucli del líder podrien presentar batalla per aconseguir la direcció. Com a dirigent del sector sobiranista, Antoni Castellà va expressar la seva incredibilitat per la possible retirada de Duran i va demanar que qualsevol canvi orgànic “el decideixi el partit”.

La permanència de Duran com a president de la comissió d'Exteriors del Congrés també està en dubte. Duran sospesa, però, l'opinió transmesa per alguns dels seus homes al partit, que li recorden que hi ha dirigents de CiU que mantenen càrrecs rellevants al Congrés tot i ser independentistes.