La salsa de Begur

L'arquitectura colonial

Tot plegat, quan es va produir aquest important fenomen migratori, va ser ara fa dos-cents anys. Llavors, quan els americanos tornaven a Catalunya, el primer que feien era construir-se una casa per viure tranquils i formar família. La casa era l'espai per recordar, en la intimitat, les vivències tingudes a l'altra banda de l'Atlàntic i el lloc on immortalitzar l'aventura americana. Era la continuació dels costums adquirits a Cuba o a qualsevol altre indret de les antilles banyades pel mar Carib, i quedava palesa en les construccions que manaven construir aquells americanos rics: grans cases amb porxos, pintures al fresc i jardins poblats d'arbres i plantes exòtiques. I val a dir que la magnitud de les finques era una mostra palpable del nivell social assolit pels americanos. Amb aquella recreació, van deixar un divers llegat cultural.

Davant d'aquesta herència, en una primera fase, l'Ajuntament de Begur amb el suport de la Xarxa de Municipis Indians ha portat a terme una tasca de senyalització de 26 elements patrimonials al nucli del poble. Està previst que per al 2010 es pugui realitzar una segona fase de senyalització que inclogui els afores de la població i la zona de les platges.

Begur és reconegut com un dels municipis de Catalunya en què es pot resseguir amb tota claredat l'evolució històrica, urbana i arquitectònica de la població, que també allotja autèntiques joies arquitectòniques d'estil colonial. Per això, el llegat arquitectònic indià i la valoració dels elements patrimonials d'època medieval i moderna són les claus fonamentals en què s'ha basat el projecte de senyalització i dinamització turística cultural.

Una aposta que va sortir bé

Aquesta celebració de festa i tradició, d'un evocador viatge al passat i d'una mena de reivindicació de les arrels begurenques, va ser una arriscada aposta que va engegar l'Ajuntament de Begur l'any 2004. Amb tot, l'èxit del projecte va superar les previsions més optimistes i en cada edició hi ha un salt qualitatiu tant pel que fa a l'organització i la coordinació com pel que fa al gran nombre de participants de la vila i de visitants.

La consolidació de la fira ha permès que en cada edició es pugui analitzar la figura de l'indià des de diferents aspectes, a través de conferències d'experts en la matèria corresponent. Aquesta manera de fer de la Fira d'Indians ha aconseguit un ressò mediàtic, turístic i cultural que ha «obligat a diversificar les seves funcions i a crear una xarxa d'activitats i entitats que hi estan íntimament relacionades», expliquen fonts de l'organització.

Més enllà de la fira

Aquesta organització, que és possible gràcies a la barreja de personal de les dependències municipals que de manera voluntària treballa en equip amb l'ajut de vilatans i la col·laboració de comerciants, associacions i entitats del poble, ha estat capaç de generar tota una activitat al seu entorn. Ha contribuït, també, a la divulgació del llegat indià d'una manera activa i eficaç, fent néixer el Fòrum de Municipis Indians, del qual s'han publicat les ponències, i la Xarxa de Municipis Indians. Aquesta entitat representa la voluntat d'una desena de municipis adherits que anirà creixent. Són municipis que tenen interès a potenciar els valors que representa el fet migratori de les Antilles i ultramar en els passats dos segles, a través de rutes turístiques i aproximacions culturals sobre la història d'aquesta relació.

Ara, de moment, però, toca viure, amb tota la intensitat possible, aquesta transformació de la vila de Begur per rememorar aquell període històric que ha deixat una profunda petjada al municipi.