Cinc incògnites de futur

Navarro presentarà formalment la dimissió com a primer secretari dissabte en el consell nacional en què s'establiran les bases del proper congrés extraordinari per escollir la nova direcció. Per fer aquest pas, es pot fixar directament una data propera per al congrés socialista i nomenar una comissió organitzadora, o bé aprovar la constitució d'una comissió gestora que faci aquest procés. Si es decanten per aquesta última opció, Miquel Iceta o José Montilla podrien pilotar la transició. A partir d'aquí apareixen les especulacions sobre qui pot ser el nou líder del PSC i noms com Núria Parlon, Jaume Collboní o Núria Marín sonen amb força. Són figures joves i emergents en el món local, un dels pocs feus on el PSC encara té alguna quota de poder. Tampoc no es poden descartar persones properes a Navarro com Antonio Balmón. L'altre punt a tenir en compte és quina posició adoptaran els corrents d'Avancem, amb Joan Ignasi Elena, o Agrupació Socialista, amb Àngel Ros. En aquest mateix àmbit, caldrà resoldre quin és el paper de Pere Navarro al Parlament. L'encara primer secretari s'ha posat a disposició de la nova direcció, però el més lògic seria que no continués ni com a president del grup ni com a diputat.

El punt més polèmic que ha hagut d'afrontar l'actual direcció del PSC és la posició sobre la consulta. Els socialistes es van desmarcar de l'acord sobre la data i la pregunta del 9-N i han defensat un referèndum acordat i pactat amb l'Estat espanyol, una situació que ha provocat molta tensió dins i fora del partit. Només cal recordar els casos dels tres diputats díscols, Marina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena, que van ser apartats de les seves funcions per haver votat a favor del referèndum –precisament dimarts se'ls va restituir una part de les funcions–. Ahir mateix Navarro va tornar a reiterar que el federalisme és la solució per poder resoldre l'encaix Catalunya-Espanya.
Ara s'haurà de veure si els nous dirigents del PSC continuen per aquest camí o si advoquen per acostar-se més als partits sobiranistes i al dret a decidir. Aquesta és una de les demandes que posaran sobre la taula els sectors crítics, que ahir ja s'afanyaven a subratllar que cal una “refundació” de les idees del PSC per tornar a connectar amb els ciutadans.

Les relacions entre el PSC i el PSOE han experimentat diversos daltabaixos durant el període de Navarro i, fins i tot, els diputats catalans a Madrid han arribat a trencar la disciplina de vot respecte al dret a decidir. Alguns barons del PSOE van carregar durament contra aquesta decisió. Però en els últims mesos Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba van intentar fer cau i net. Van fer pinya amb el federalisme i la reforma constitucional i van deixar de banda l'espinós debat sobre la consulta. La dimissió de Navarro i els seus podria condicionar l'aliança entre les dues formacions, perquè alguns membres del PSC mantenen que s'ha de fer un cop de timó i no estar tan supeditats a la disciplina que s'imposa des de Ferraz. “El PSC no pot ser la federació catalana del PSOE”, destacava la portaveu socialista a l'Ajuntament de Girona, Pia Bosch.

L'oposició del PSC al 9-N ha obert una profunda crisi interna dins de l'organització, sobretot al territori. Molts càrrecs locals s'han desvinculat i en llocs com Girona s'ha produït un autèntic terrabastall –al mes d'abril van dimitir deu membres de l'executiva de la demarcació, entre els quals hi havia l'exconseller Joaquim Nadal–. Les municipals són a la cantonada i moltes seccions locals no volen que se'ls vinculi a les polítiques antisobiranistes de la direcció nacional. Fins i tot, els sectors crítics es van plantejar la possibilitat de crear una marca blanca per concórrer als comicis del maig del 2015. El primer secretari dels socialistes gironins, Juli Fernández, reconeixia que caldrà redefinir l'actual marca blanca, la de Progrés Municipal, però sense amagar les sigles del PSC. Ara la nova situació a Nicaragua pot canviar aquesta situació i els pactes que ja s'havien començat a teixir en algunes poblacions.

La deriva del PSC ha provocat escissions i fugides del partit. Una de les més importants ha estat la de l'exconseller Ernest Maragall, que, juntament amb altres exsocialistes, va fundar Nova Esquerra Catalana. Un nou partit que ha censurat l'estratègia nacional de Navarro i que en les últimes eleccions europees ha format coalició amb ERC. Altres noms que també han abandonat el vaixell són l'expresident del grup municipal a l'Ajuntament de Barcelona Jordi Martí o l'exdiputat Toni Comín. Martí està fent moviments per articular una gran coalició per aspirar a l'alcaldia, mentre que Comín ha flirtejat amb Oriol Junqueras i ERC. El nou PSC, el del postnavarrisme, és possible que intenti refer ponts amb aquests exsocialistes.