Caiguda i desbandada

En els dos anys i mig que Pere Navarro haurà estat al capdavant del PSC només hi ha hagut dues convocatòries electorals. El desembre del 2011, el partit ja venia d'un primer daltabaix en les eleccions al Parlament d'un any abans –en què va baixar de 37 a 28 diputats, després de set anys de tripartit– i de perdre davant de CiU els comicis al Congrés de feia tot just un mes, fet que facilitaria la majoria absoluta del PP. Semblava que el socialisme havia tocat fons, i Navarro representava saba nova, a mig camí entre les dues ànimes del partit, per agafar altre cop embranzida, però l'esclat del procés sobiranista i la creixent fragmentació política l'han deixat del tot fora de joc, fins al punt que en els comicis del 2012 i el 2014 el PSC ha batut successius mínims històrics de suport.

En les eleccions catalanes avançades al novembre del 2012 arran de la històrica manifestació de la Diada, el partit seguiria en caiguda lliure, baixaria quatre punts i vuit diputats i, tot i mantenir més de mig milió de vots, cediria a ERC la condició de segona força parlamentària i, per tant, de cap de l'oposició. Les recents europees només han confirmat la tendència: els socialistes s'han vist relegats a tercera força amb un 14% de vots, tot just uns 358.000, la meitat que en les anteriors i a anys llum del màxim històric marcat fa sis anys, un 46% i gairebé 1,7 milions de vots que havien catapultat Rodríguez Zapatero a la reelecció.

L'enfonsament electoral, que ha nodrit l'auge de forces com ara ERC, ICV, C's o fins i tot Podem, ha anat acompanyat d'una desbandada d'històrics del PSC i de multitud de càrrecs del territori, arran sobretot de l'errant posició sobre el dret a decidir. La primera gran baixa va ser l'octubre del 2012, quan Ernest Maragall va anunciar que deixava el partit per crear Nova Esquerra Catalana (NEC), netament sobiranista, que s'ha aliat amb ERC en les últimes europees i que ha rebut el suport del seu germà Pasqual, que ja havia estripat el carnet socialista el 2007. Maragall no ha aconseguit fins ara que el seguissin altres exconsellers de l'ala catalanista, com ara Montserrat Tura, Antoni Castells, Marina Geli o Joaquim Nadal, ni altres crítics com per exemple l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, o l'exbatlle de Vilanova Joan Ignasi Elena; però, a mesura que el PSC ha accentuat el discurs contra el procés, aquestes veus se n'han allunyat cada cop més i han liderat sectors que fa temps que amenacen d'abandonar la nau. Fins i tot un altre exconseller com Xavier Sabaté, històricament afí a l'aparell, n'ha discrepat els últims mesos. Al gener, Geli i Elena, junt amb la diputada ebrenca Núria Ventura, van ser apartats i multats per haver votat a favor de demanar la transferència de la competència per organitzar referèndums. Nadal, amb nou membres més, plegava de l'executiva de Girona el 22 d'abril.

El territorial, precisament, ha estat l'altre gran èxode. Desenes de militants i regidors han deixat el PSC d'un any i mig ençà, sobretot els últims mesos, i alguns es plantegen crear una marca per presentar-se el 2015 al marge del partit. La fuga ha estat especialment sagnant a les comarques gironines, però també a la Catalunya central o a les Terres de l'Ebre, si bé tampoc se'n salven a Ponent –l'última a plegar, tot just dimarts, ha estat la regidora de les Borges Blanques–, el Penedès o el Camp de Tarragona, amb noms també destacats com ara els d'Antoni Dalmau (Igualada), Magda Casamitjana (Roses) o Marc Mur (Flix). Només l'àrea metropolitana s'ha mantingut més o menys immune, si bé el procés de primàries a Barcelona va permetre eliminar altres crítics com per exemple Jordi Martí, Rocío Martínez-Sampere o Laia Bonet. En tot cas, l'esclat d'ERC en les europees afegeix incertesa sobre el tradicional poder municipal socialista, que tem també un daltabaix. Navarro se'n va sense haver-lo posat a prova.