Un escàndol; ‘un escándalo'

Aquesta setmana a cinc escoles de Catalunya es fa una cosa ben absurda: i és fer un 25% de les classes en castellà; no pas per decisió del claustre ni de cap consell pedagògic que així ho hagi recomanat. Faran un 25% de les classes en castellà per decisió del TSJC, que ja se sap que els tribunals hi entenen molt, de pedagogia. Com que cinc pares demanaven la meitat de les classes en castellà (d'això ells en diuen bilingüisme) i Educació deia que aquesta mesura no tenia cap sentit, el TSJC va tirar pel dret i va decidir que ni tu ni jo, i que s'hauria de fer el 25% de classes en castellà. Ni el 17, ni el 33 ni el 22. El 25%. I punt. Y punto. Una cosa ben pedagògica. Ara la comunitat educativa ha posat el crit al cel i milers i milers de persones van sortir dissabte al carrer per protestar no només contra això sinó contra aquest despropòsit que és la llei Wert. Molt bé. Ara la consellera Rigau diu per defecte (a vegades se l'ha de saber llegir) que de cara al curs vinent no s'ha de moure res. Ja hi ha les inscripcions fetes, els llibres de text són els mateixos i no cal cap instrucció perquè no canvia res. “No hem de fer cas de les trifulgues que ens vénen de fora”, diu. Que és el mateix, suposo, que dir que ni cas a la llei Wert. No en fem res. Fantàstic. Ignorem-la. Però jo sí que proposaria una cosa a la nostra classe política, aquesta que tant s'escandalitza que el TSJC demani als mestres un 25% de castellà. Per què no es posen d'acord tots els consellers i d'una vegada deixen de fer rodes de premsa bilingües? Fan una declaració, els surt un mitjà que els demana que ho repeteixin en castellà i ells ho fan obedientment. Un dia rere l'altre. Mai cap pedagogia. Mai cap no. No fos cas que es molestessin, aquests mitjans que després ens diuen el que ens diuen. Vaja, que els consellers i portaveus de partits, tan molestos pel 25% de castellà a l'escola, resulta que practiquen el 50% amb una normalitat absoluta. Francament...