Nova demanda de la pretesa filla belga de Joan Carles I
Ingrid Sartiau aporta al jutjat la declaració jurada davant notari que va fer la seva mare en què explica que el 1965 se'n va anar al llit tres nits seguides amb un jove “gentil i guapo” que identifica com el Borbó
Nova acció judicial contra Joan Carles I des de la seva abdicació i consegüent pèrdua de la inviolabilitat judicial. Ingrid Sartiau, la belga que el 2012 va veure com el blindatge constitucional de l'aleshores rei impedia que prosperés una demanda de paternitat, va presentar ahir als jutjats de família de Madrid, a través del lletrat de Banyoles Jaume Pararols, una altra demanda en què exigeix que Joan Carles I la reconegui com a filla. La demanda de Sartiau incorpora l'acta notarial que va signar la seva mare, Liliane Maria José Ghrislaine Sartiau, que actualment té 80 anys, en què declara que el 1965 estava de vacances a la Costa del Sol i que va conèixer un home de 31 anys “gentil, guapo, dolç i amb els ulls blaus” amb qui va tenir relacions íntimes durant tres nits en un hotel de luxe. Liliane Sartiau afirma que no va saber que l'home amb qui se n'havia anat al llit era l'aleshores príncep Joan Carles fins que li ho va dir el conserge de l'hotel. Afegeix que la va impressionar tant saber-ho que va agafar el cotxe i se'n va anar cap a Bèlgica. Remarca que no va tornar a tenir relacions sexuals fins que va néixer la Ingrid, el 5 d'agost del 1966, i que no va explicar mai qui era el pare de la seva filla per no causar cap “mal” ni cap “pena” a Joan Carles. Liliane Sartiau diu que el 2012 la Ingrid duia un diari que explicava l'episodi de la caça d'elefants i va ser llavors que es va decidir a dir-li-ho: “No s'ha de fer cas de la premsa. És un home molt bo. El conec bé perquè és el teu pare.”
El lletrat Pararols demana que com a prova anticipada se citi la mare de la demandant perquè ratifiqui al jutjat el que va declarar el novembre del 2012 davant d'un notari de la notaria De Groo, Blindeman, Van Belle, Parmentir & Van Oost, de Gant (Bèlgica). També proposa que es practiquin proves d'ADN a Ingrid Sartiau i al demandat, Joan Carles I, a través dels laboratoris de l'Instituto Nacional de Toxicología de Madrid per comprovar si existeix relació paternofilial. Pararols esmenta l'article 767 de la llei d'enjudiciament civil, que exposa que la negativa injustificada a sotmetre's a la prova biològica de paternitat permet que el tribunal declari la filiació reclamada, sempre que hi hagi altres indicis. Pararols exposa també en el seu escrit de demanda que ell, en representació de Sartiau, es va presentar personalment el 29 de desembre del 2012 a La Zarzuela i va entregar documentació amb el perfil genètic de Sartiau, per la qual cosa Joan Carles I tenia prou informació per confirmar o negar la seva relació de parentiu amb la demandant.
Renega del “germà”
En aquesta segona demanda de paternitat que presenta Ingrid Sartiau, es desmarca d'Albert Solà, l'altre pretès fill de Joan Carles, amb qui va anar de bracet el 2012 quan van presentar les demandes el mateix dia i quan aportaven com a prova uns resultats d'ADN confrontats pels laboratoris del genetista Jean Jacques Cassiman, que afirmava que Solà i Sartiau podien ser germans de mare perquè tenien una coincidència del 91% dels marcadors genètics de via paterna. Pararols exposa en el text que cinc dies després de la presentació de les demandes de Solà i Sartiau (en aquells moments els representava tots dos) van arribar els resultats d'unes proves més exhaustives realitzades pel mateix Cassiman que van descartar que Ingrid Sartiau i Albert Solà fossin mig germans com indicaven els primers resultats. Una rectificació per part del genetista que, segons exposa Pararols en la demanda, va “causar un gran perjudici a Sartiau”.