«Sóc un cas especial, perquè la majoria de fundadors d'una ciència són morts»

–«El meu mèrit principal és que he fundat una nova ciència, l'hemotafonomia, que és l'estudi de les taques de sang seques des del punt de vista de la microscòpia electrònica. Suposo que els de Marquis, l'editorial responsable del Who is who in the world, devien tenir notícia dels meus treballs sobre aquesta disciplina.»

–«Sí, en general, els fundadors estan ja tots morts. Quasi totes les ciències ja estan fundades. El meu cas és una mica especial, perquè encara estic viu!»

–«És l'estudi de les taques de sang a partir de la morfologia dels glòbuls vermells, que són els que es veuen millor des del punt de vista microscòpic. Amb la microscòpia electrònica de rastreig es poden distingir les diferents morfologies que es troben en les taques de sang. En el cas dels mamífers, els glòbuls vermells tenen unes morfologies diferents, i també diferents de les dels altres vertebrats.»

–«Essencialment en els estudis de restes orgàniques en la vessant arqueològica i també en la ciència forense. Potser els més interessats en aquest camp són els forenses.»

–«S'hi pot aplicar. Un cop es van posar en contacte amb mi els Carabinieri, la policia italiana, perquè estaven interessats en els estudis, en general, de les taques de sang que estic duent a terme. Però la màxima aplicació és des del punt de vista forense.»

–«Fa molts anys vaig llegir un article sobre els estudis que es realitzaven per determinar les espècies a traves de l'hemoglobina. Vaig començar a estudiar el tema. Em vaig introduir en la microscòpia electrònica de rastreig i, buscant bibliografia, no hi havia res sobre la morfologia dels glòbuls rojos en les taques de sang. A partir d'aquí vaig començar a desenvolupar un camp que era verge.»

–«L'estudi està avançat, però en ciència no s'acaba mai la feina i sempre hi ha noves possibilitats d'experimentació per buscar noves aplicacions o mirar diferents condicions ambientals amb les quals pugui canviar la morfologia d'aquests glòbuls rojos de la sang en les taques.»

–«Sí, des de la URV, d'on sóc investigador ordinari, i des de l'IPHES [Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social].»

–«Sí, intentem donar d'una manera planera els principis bàsics de la teoria del coneixement, del valor de la ciència, perquè es pugui socialitzar el coneixement.»

–«Està clar. Les coses científiques d'alguna manera es troben més àrides que veure un partit de futbol. Aconseguir que la societat s'interessi per la ciència és una feina didàctica, d'explicar les qüestions amb principis planers.»

–«Moltes coses. Per una banda, segurament els científics en som responsables, perquè no hem sabut transmetre l'interès que tenen els estudis que fem. I per l'altra, tampoc els poders públic no hi han col·laborat gaire. Sempre treballem en precari.»