Les escoles privades no han rebut cap petició d'escolarització en castellà pel curs que ve
L'Associació de Centres d'Ensenyament Privat no concertat assegura que no hi ha cap centre que tingui aquesta oferta
La presidenta de l'AENOCC avisa que els 6.000 euros podrien cobrir la matrícula però no altres despeses
La presidenta de l'Associació de Centres d'Ensenyament Privat no concertats de Catalunya (AENOCC), Maria Pilar González, ha explicat aquest dissabte que de moment no hi ha cap família que hagi demanat l'escolarització en castellà. A més, ha avisat que avui dia no hi ha cap centre privat que tingui l'oferta d'ensenyament vehicular en castellà i que les escoles no pensen canviar els projectes educatius.
Un dels punts més polèmics de l'anomenada llei Wert és el que preveu l'escolarització en centres privats d'alumnes que demanin escolarització en castellà i no trobin oferta pública. El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va fixar en 6.057 euros la quantitat anual que rebran les famílies que facin aquesta petició i aquest mateix divendres el Consell de Ministres va aprovar el decret que desenvolupa aquest apartat de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMQE). El decret estableix també el mecanisme pel qual la Generalitat acabarà assumint aquest cost.
En una entrevista a l'ACN, la presidenta de l'AENOCC ha admès que la xifra de 6.057 euros anuals “probablement” és suficient per cobrir l'escolarització d'un alumne, tot i que “no a totes les escoles”. De totes maneres, ha advertit que, a banda de l'escolarització, hi ha altres tipus de despesa que aquesta xifra no arribaria a cobrir, com ara els materials escolars, el transport, el servei de menjador o les sortides i excursions.
González ha afegit que “això ara és parlar per parlar, una cosa utòpica en aquests moments”, ja que “ningú no ha demanat res”. I és que segons ha afirmat, “a les escoles privades no hi ha hagut ni una sola demanda”, ni dels pares que ja hi tenen els seus fills escolaritzats ni de noves famílies. “I si hi hagués una demanda, ens hauríem de remetre al contracte inicial de les famílies, on diu què és el que fem i amb quines llengües ho fem”.
“Les escoles ja tenen un projecte propi i estan encantades quan les famílies demanen quin és aquest projecte, els agrada i ens envien els seus fills. No tindria sentit actuar d'una altra manera”, ha dit. González ha insistit que cada escola té un projecte “sòlid” que la singularitza.
A més, ha recordat que ara com ara no hi ha cap escola privada a Catalunya que faci una oferta d'escolarització en castellà. “En canvi, sí que hi ha escoles que ho fan en anglès, alemany o italià, i totes elles estableixen unes hores per fer les matèries de català i castellà”, ha precisat. La presidenta de l'AENOCC ha reconegut que si un centre privat volgués fer una oferta d'escolarització en castellà ho podria fer, “però no n'hi ha cap”.
En aquest sentit, ha comentat que la prioritat dels centres privats és l'anglès i “tenen molt clar que com a mínim els alumnes han de ser trilingües”. Al seu parer, cal analitzar el nivell lingüístic que té cada alumne quan surt de l'escola, ja que “tal vegada estem fent una muntanya del que no ho és”.
Sense notícies del Madrid
La presidenta de la patronal dels centres privats ha assegurat que fins ara el ministeri d'Educació no s'ha posat “mai” en contacte amb ells. “Ni abans ni ara”, ha concretat. “No ens sentim interpel·lats perquè no s'han posat en contacte amb nosaltres i perquè nosaltres, per essència, no podem entrar en aquest supòsit”, ha reblat. González ha insistit que “no tindria sentit acceptar això sense més i canviar el projecte que hem estat oferint a les famílies”.
Sis centres privats tancats per la crisi
La crisi també ha afectat aquest sector a Catalunya. Segons ha explicat la seva presidenta, fa un parell d'anys hi havia 74 centres privats a Catalunya i en aquests moments n'hi ha 68. Això representa un tancament de sis centres, “alguns d'ells amb una història de 50 anys”. “Com a empresa privada la crisi ens ha arribat i molt, perquè els nostres clients han viscut la crisi en carn pròpia i a l'hora de decidir si havien de pagar la hipoteca, el menjar de cada dia o anar a una escola privada, han deixat de pagar l'escola”, ha explicat.
Però malgrat les dades dels últims anys és optimista i creu que el sector “guanyarà el terreny que ha perdut durant els últims tres anys”. Actualment, el sector privat dóna servei a 18.000 alumnes i, com passa en el sistema públic, han notat una davallada en les matriculacions a P3 a causa de la baixada de la natalitat.
