Ai, incrèduls, que pensàveu que mai els agarrarien! Ara seuen a la banca un grupuscle de membres del grup de neonazis més bèstia de tot l'Estat, i ho fan a València. Ja no podreu dir que Santa GozRita domina els tribunals. L'operació Panzer (Pansa per als amics) ha segut tot un èxit.

En realitat no me molesta tant que hagen tardat més de vint anys en enganxar-los, ni que la Guàrdia féra desaparéixer part de l'arsenal (potser van reconéixer el que venia dels seus magatzems, i no calia tant d'escàndol, veritat?), ni que en el noticiari de la primera soltaren la perleta que també seia Guillem Agulló (perquè potser hi era, en esperit, turmentant els seus assassins), ni que els mitjans de comunicació els tinguen por, ja que les amenaces són clares i concretes, ni tan sols que el major grup de feixistes es concentre als nostres pobles propers, que m'envolten. El que me molesta és potser un detall insignificant, és una paraula que significa molt i res al mateix temps, i més en el present actual, on ja s'han desvirtuat totes les paraules intel·ligents i tota la semàntica que envolta a la terminologia específica. I és que el grup que ara està sent jutjat es feia anomenar “Front Antisistema”. I això em suscita una sèrie de reflexions que hauria (o no) de transcendir als col·legues opinadors arreu de la geografia.

Front Antisistema. Què intel·ligents, els col·legues! Qui llig el titular pensa que per fin han enganxat als de Podem, o a tots eixos ganduls rojos que reclamen drets absurds com ara la sanitat i la justícia universal. Però resulta que no, que estos són Antisistema però dels altres, dels rebentadors de mandíbules i fetges perquè portes una bandera que no me mola, perquè vas agarrat de la mà amb la teua parella del mateix sexe, perquè tens un color de pell que no has aconseguir en la platja ni a les cabines de rajos ultraviolats, perquè eixes fan la pell taronja (Zaplana, àlies Naranjito, ho sap molt bé). Ara resulta que ells són el front antisistema. I això sí me suscita dubtes transcendentals respecte l'etimologia i la semàntica de les paraules, de com és possible que ideologies tan radicalment diferents porten el mateix nom i cognoms. Recorde clarament a les manifestacions, a les places, a les consignes, llegir clarament “Jo no sóc antisistema: el sistema és anti-jo”. I ara va i esta darrera frase té més sentit que tota la resta.

Els del Front Antisistema són, en realitat “Front Pro-sistema”. No els agrada la llibertat, la naturalitat, l'expressió individual de cada persona. El Sistema també atempta contra la llibertat, contra la naturalitat, i contra les expressions individuals de cada persona. Així ho demostra el darrer projecte de reforma que Gallardón farà efectiu en qualsevol consell de ministre mentre nosaltres tenim el cap en altres afers, i si volem manifestar-nos, anirem a la presó, i si volem posar una pancarta, ens clavaran una multa impossible de pagar, i si volem fer vaga, copsarem Picassent, Zapadores La Modelo i totes juntes. Doncs al final és així, i tenen tota la raó: el sistema és anti-jo, anti-nosaltres, anti-humans i anti-món. No sé on podrem amagar-nos: no cabrem tots!

www.fotosifideus.blogspot.com