Un nou gran Macba

D'aquí a un any, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) tindrà poc a veure amb el que és ara. L'estiu del 2015, haurà complert la seva missió d'expansió, que li reportarà 1.800 m² nous. El Macba serà l'amo i senyor de la plaça dels Àngels i de pràcticament tot el que l'envolta amb la incorporació del convent dels Àngels, que li ha cedit l'Ajuntament arran de la marxa del FAD a Glòries. Un regal immens pel 20è aniversari, que arribarà a la tardor.

Fa temps que l'edifici de Richard Meier no compleix les expectatives d'espai d'un museu que aspira a ser molt més que un museu. Aspira a tenir un estatus cultural més sòlid. Els laments s'han acabat perquè les institucions, principalment l'Ajuntament, s'hi han compromès decididament. A diferència de tants altres projectes, sobretot culturals, sense finançament ni calendari a l'horitzó, l'ampliació del Macba, que implicarà una reestructuració dels usos dels espais, està lligada i ben lligada.

Ahir mateix, l'alcalde Xavier Trias va anunciar que el consistori aportarà 1,5 dels 2 milions d'euros que requereix aquest desplegament. Els 500.000 euros restants sortiran del mateix pressupost del museu. Trias creu que és una aposta que s'ho val perquè el Macba “s'obri a la ciutat” d'una vegada per totes i exerceixi un lideratge més ferm en el teixit d'entitats culturals i educatives del Raval. A l'alcalde el fa feliç pensar que amb uns petits ajusts urbanístics per millorar els accessos, el Macba es connectarà amb “sis places del barri” que l'encerclen.

D'aquí a un any s'haurà tancat el procés, o gairebé, però els primers signes del canvi ja es notaran passat vacances. El més immediat que farà el Macba, el 9 de setembre, serà ocupar una de les dues sales d'exposició que tindrà al convent dels Àngels amb la mostra Nonument. I, poc després, al novembre, recuperarà l'activitat a la capella, que va haver de tancar en plena crisi perquè no la podia mantenir. L'espai el reestrenarà l'artista israeliana Sigalit Landau.

Però és que a l'edifici Meier també hi haurà un munt de transformacions. Totes han rebut el vistiplau de l'oficina de l'arquitecte. Per començar, hi haurà una nova porta d'accés més gran just a sota de l'obra Rinzen, de Tàpies. Es reubicarà la botiga llibreria a l'actual vestíbul circular i, al lloc d'aquesta, s'obrirà una cafeteria restaurant “de qualitat però no exclusiva”. El Centre d'Estudis i Documentació, dintre de l'edifici conegut com Pantalla, hi sortirà guanyant amb una entrada més estratègica situada en la connexió amb la plaça de les Caramelles. També donarà joc a una mediateca a peu de carrer, un auditori i espais de co-working.

I, més enllà dels interiors, el lloc on el Macba anhela fer una revolució és la plaça dels Àngels, per convertint-la en una “àgora creativa” amb exposicions efímeres, activitats a l'aire lliure, projeccions i esdeveniments especials. A dins i a fora, el museu desplegarà una programació d'activitats amb una dimensió més diversificada. No tot s'acabarà amb l'art. Però l'art, i sobretot la col·lecció de 6.000 obres (sumant-hi les seves sòcies de La Caixa), en continuarà sent l'essència, i per a aquesta també hi ha un projecte de futur il·lusionador: un altre edifici de la plaça, la capella del carrer de Montalegre, tan poc atractiva arquitectònicament que serà enderrocada per erigir-hi un complex de 3.000 m². Això, però, no entra en els plans actuals d'expansió, i de tan lluny que queda ningú hi posa la data.

Sigui com sigui, el veritable repte del Macba comença ara. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, considera que tindrà “més responsabilitat” que mai. “Volem ser un museu més amable al visitant”, va exclamar ahir el seu director, Bartomeu Marí. Repensar i intensificar el cicle d'activitats no té altre objectiu que captar nous públics. Gent que mai s'ha sentit atreta pel Macba. Gent que, possiblement, no té cap interès per l'art contemporani. Les previsions són ambicioses: incrementar cada any un 15% la xifra de visitants. I, gràcies a ells, engreixar els ingressos per sortir, per fi, del pou de la misèria dels darrers temps.

Temps difícils, però així i tot el museu ha continuat funcionant. I comprant obres amb la fidelitat dels mecenes, com subratlla el president de la Fundació Macba, Leopoldo Rodés. “En aquesta ciutat, hi ha molta gent que creu en el Macba”, va sentenciar ahir.