BBVA es posa el “CAT” a la cartera
Emergeix com a segona entitat de Catalunya amb el 23% de quota de mercat
La integració de Catalunya Banc culminarà l'any 2016 i aportarà 300 milions a partir del 2018
El banc aposta fort al territori i afirma que “no entra en política”
El banc de Neguri integra sis caixes catalanes i debat què fer a la marca
El BBVA ha esdevingut la llar de les antigues caixes d'estalvi catalanes. Amb l'adquisició de Catalunya Banc per 1.187 milions, el BBVA emergeix ara com a segona entitat bancària del Principat amb una quota de mercat del 23%, només superada pel 32% de Caixa Bank. Amb sis caixes catalanes a la cartera –Sabadell, Terrassa i Manresa (integrades a Unnim) i el llegat de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa–, el banc presidit per Francisco González aposta fort pel territori amb independència de la inestabilitat política i amenaça la supremacia estatal del Santander. “Nosaltres apostem per Catalunya i per Espanya, no entrem en consideracions polítiques”, afirma la directora del negoci del BBVA a l'Estat i Portugal, Cristina de Parias.
En l'avantsala d'una tardor d'alt voltatge polític a Catalunya, el BBVA va donar a conèixer ahir la lletra petita de la seva gran aposta en una comunitat que pesa gairebé el 19% del PIB estatal. “Abans, durant i després de la crisi hem seguit invertint a Espanya i, particularment a Catalunya, és la segona operació que hi fem en tres anys”, va destacar el president de l'entitat, Francisco González. “Catalunya representa el 19% del PIB espanyol, el 25% de les seves exportacions, les xifres parlen per si mateixes. És un gran mercat i reforçarà el lideratge del BBVA a Espanya”, va reblar el banquer gallec.
D'acord amb el calendari exposat, el BBVA preveu culminar la transacció de Catalunya Banc durant el primer trimestre del 2015 i la integració de tota la franquícia el 2016, amb una entrada d'1,5 milions de clients addicionals de Catalunya. A partir del 2018, l'entitat ja digerida aportaria 300 milions anuals al compte de resultats del BBVA. L'entitat no preveu ni tan sols revisar l'entrega de dividends en efectiu (per import del 40% del benefici) adduint que el cost en capital serà de 55 punts bàsics, “molt assumible” tot i que li farà retrocedir en la seva ràtio de core capital del 10,8% actual al 10,25%.
Una de les incògnites que no ha resolt encara el BBVA és què farà amb la marca Catalunya Banc, la insígnia que respon a una entitat que va haver de ser rescatada amb 13.600 milions de l'erari i que ja no es recuperaran. “No és una prioritat prendre una decisió sobre la marca Catalunya Banc, estem avaluant totes les opcions”, indica la directora de negoci, Cristina de Parias. Si bé en el passat el que va néixer com a Banc de Bilbao va integrar les successives sigles de Biscaia i d'Argentària, en el cas de la recent compra d'Unnim aquesta marca catalana va conviure a les oficines durant el primer any com un incentiu per a la fidelització i actualment ha desaparegut.
Coincidència d'oficines
Amb Catalunya Banc a la cartera, el BBVA sumarà 730 noves oficines a les 756 que ja té al Principat, gairebé 1.500 sucursals en total que la situen a prop de Caixa Bank (1.552) en el seu desplegament sobre el territori. A la pregunta de si aquesta coincidència pot conduir al tancament d'oficines i a acomiadaments o prejubilacions, el banc no aclareix la lletra petita del futur. “De les 730 oficines a Catalunya que té Catalunya Banc, el 80% són a Barcelona, però Barcelona és també la ciutat amb més potencial de creixement; ja veurem què fem i què estudiem, perquè també anem cap a un concepte d'oficines més grans”, reflexionava, sense voler concretar del tot la directora de negoci, Cristina de Parias. L'únic segur és que els costos de reestructuració que haurà d'assumir el grup seran de 450 milions d'euros, dels quals un 80% recauran en el 2015, i que les sinergies pujaran a 1.200 milions d'euros. La intenció, aquesta sí nítida, és de reduir els costos operatius de Catalunya Banc en un 40% quan la integració s'hagi culminat.
En els budells de la vella Catalunya Banc, el que hi trobarà el BBVA és una entitat sanejada després d'una injecció de 13.600 milions (entre els quals 11.800 milions del FROB d'una sola tacada) i d'enviar 16.500 milions del tòxic sector immobiliari al banc dolent o Sareb. De fet, la ràtio de dipòsits sobre crèdits (110%) fa que el passiu permeti finançar els préstecs. A més, des del desembre del 2012 ha fet un règim sever: el tancament de 390 oficines, un 39% de la xarxa, i la reducció en 2.340 empleats, un 33% de la plantilla.
Assolint actius que a tot l'Estat es queden a només 6.000 milions del Santander (461.361 milions davant 467.847), González rebatia ahir que no s'exposa gaire en l'àmbit estatal. “L'operació demostra, un cop més, la gran confiança que tenim en la recuperació de l'economia espanyola”, va afirmar.
Eliminació de les clàusules sòl i blindatge pels litigis
L'adquisició d'una entitat com Catalunya Banc suposa adquirir els seus actius (en aquest cas estan exemptes totes les hipoteques més problemàtiques, transferides la setmana passada al fons Blackstone per més de 3.600 milions), però també la seva herència en forma de litigis.
En la presentació de l'operació, el BBVA va anunciar que es disposarà a eliminar les clàusules sòl de totes les hipoteques de Catalunya Banc, com ja va fer en les dels seus clients el 2013. L'aposta d'eliminar aquesta clàusula no va ser fortuïta, sinó que va arribar precisament després d'una sentència del Tribunal Suprem que condemnava el banc que presideix Francisco González i que la qualificava d'abusiva i poc transparent.
L'impacte d'eradicar les clàusules sòl a les hipoteques heretades ja està previst en l'import de l'operació. El càlcul que obra en mans del BBVA és que només el 12% de les hipoteques que resten al balanç de Catalunya Banc i que engolirà el BBVA tenen la controvertida clàusula sòl, que limita l'abaratiment de les quotes mensuals dels clients en un context de baixos tipus d'interès com el que es viu actualment.
Per afrontar els litigis per aquest flanc i per la venda de preferents que arrossega als tribunals Catalunya Banc, el FROB entrega al BBVA unes garanties per import de 531 milions –de l'erari i que tampoc no es recuperaran– com a pèrdua màxima. “Els riscos, els tenim molt ben limitats”, es vanta el BBVA.
