El comerç català ha entrat en fase de recuperació

Un 20% de les empreses de comerç catalanes tenen bona salut, un 40% es troben en procés de recuperació i la resta tenen un estat delicat perquè continuen perdent vendes i marge, segons l'Enquesta sobre la Salut del Comerç elaborada per l'Escola Superior de Comerç i Distribució entre el 8 i el 18 de juliol. Sumant els que han mantingut les vendes (un 37%) i els que les han augmentat (un 28%), tenim un 65% que venen igual o més que al gener, segons Escodi, que conclou que “l'estat de salut general del comerç català es pot considerar en recuperació”. La dada més negativa és que el 44% han disminuït el marge i només un 8% l'han augmentat.

La recuperació arriba havent esquivat el perill de desertificació a les zones comercials urbanes, segons l'informe sobre el comerç de Catalunya que elabora l'observatori Eixos.cat amb la col·laboració dels col·legis d'API i l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya i amb el suport de la Confederació del Comerç de Catalunya (CCC), que ha censat en els últims tres anys uns 200.000 comerços i locals buits de més d'un centenar de poblacions catalanes. Un 81,2% dels locals en planta baixa que admeten un ús comercial estan ocupats, i Eixos.cat estableix un llindar d'ocupació del 80% per sota del qual es considera que la situació comença a ser problemàtica, ja que es genera el risc d'una creixent desertificació comercial. Aquest nivell d'ocupació, segons l'informe, “és una dada moderadament positiva que convida a pensar que el model comercial català basat en la integració del comerç dins la trama urbana consolidada en una mescla amb la resta d'usos urbans manté una bona salut malgrat la situació de crisi”.

En l'àmbit local, les pitjors dades d'ocupació es donen en municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, que han d'afrontar la competència de la Ciutat Comtal i dels centres comercials perifèrics, i en algunes capitals de comarca amb forta tradició comercial com ara Valls, Reus i Ripoll, que se situen per sota del 70%.

En l'àmbit de districte, barri i eix comercial, les dades divergeixen notablement. Els eixos comercials centrals de les ciutats mostren una ocupació superior en molts casos al 90%, mentre que barris perifèrics amb rendes relativament baixes o promocions immobiliàries desenvolupades els darrers anys tenen índexs d'ocupació també inferiors al 70%.

Les capitals de comarca i els barris i eixos comercials centrals tenen un percentatge elevat de comerç no quotidià (equipaments per a la llar i la persona i cultura i lleure), amb capacitat d'atreure consumidors d'altres àmbits territorials. En canvi, els municipis petits o perifèrics i els barris allunyats del centre destaquen pel comerç de proximitat i tenen fugues en sectors no quotidians.

Els eixos centrals de les capitals de demarcació tenen una bona salut comercial. Així es dedueix dels tres indicadors calculats: ocupació comercial, atracció comercial (percentatge de comerços no quotidians) i preu dels locals comercials. En tots els casos l'ocupació supera el 80% i els comerços no quotidians s'aproximen al 50% del total o el sobrepassen. “Els eixos comercials mostren així una fortalesa que, lligada als valors dels centres urbans (oferta cultural, patrimoni arquitectònic, barreja d'usos, densitat humana, espontaneïtat...), els han de permetre competir amb garanties amb la creixent oferta de centres comercials perifèrics”, conclou Eixos.cat.