Córrer, encara que sigui poc
Un estudi confirma que córrer uns minuts, lentament o molt de tant en tant també redueix clarament el risc de mort per accident cardiovascular
Els avantatges hi són sempre, però qui acumula anys d'entrenament en té més
Córrer únicament cinc minuts al dia, encara que sigui a velocitat baixa, redueix significativament el risc de mort per malaltia cardiovascular. Ho sosté el Col·legi Americà de Cardiologia (ACC) en un estudi publicat ahir en la seva revista científica, en què també queden clars els beneficis de la pràctica ocasional d'aquest esport. Així doncs, l'excusa de “jo
no corro perquè només aguantaria cinc minuts” ha deixat de tenir sentit.
Que l'exercici és una de les millors maneres de prevenir les afeccions cardiovasculars i és un component primordial d'una vida saludable, fa temps que està àmpliament acceptat. De fet, l'Organització Mundial de la Salut recomana 75 minuts setmanals d'activitat física intensa, però existeix certa controvèrsia científica sobre els beneficis d'una activitat per sota d'aquest llindar. La recerca presentada ahir demostra que quotes d'activitat molt menys significatives també són clarament positives per a l'organisme. “Els beneficis existeixen i no varien gaire, independentment de la distància, el temps, la freqüència o la velocitat”, expliquen els autors del treball. A més, la millora de salut es dóna en tots els casos, independentment del sexe, l'edat, l'índex de massa corporal, l'estat de salut o de si es fuma o es beu alcohol.
Els investigadors van estudiar durant un període de quinze anys 55.137 adults d'entre 18 i 100 anys per determinar la relació entre córrer i la longevitat. Durant aquest temps, 3.413 participants en la recerca van morir, 1.217 dels quals per problemes cardiovasculars. D'ells, només un 24% asseguraven que corrien habitualment.
Segons les estadístiques de l'ACC, el risc de mort dels corredors és un 30% inferior que el dels no corredors. Restringint la causa únicament a pro-blemes cardiovasculars o
vessaments cerebrals, els corredors tenen un risc
un 45% inferior que els que no s'exerciten.
Amb les dades a la mà, doncs, els autors del treball suggereixen que en termes de salut pública la promoció del running és tan important com la prevenció del tabaquisme, l'obesitat i la hipertensió.
L'estudi demostra que els participants que van córrer menys de 51 minuts setmanals, menys de deu quilòmetres, a menys de deu quilòmetres l'hora, o només una o dues vegades per setmana van tenir un risc menor que els inactius. Duck-chul Lee, autor principal de l'estudi i professor del departament de cinesiologia a la Universitat de l'estat d'Iowa, assegura que, en termes de mortaldat, els corredors que corrien menys d'una hora a la setmana van presentar el mateix benefici que els que ho feien més de tres. Per tant, no sempre més significa millor. Sí és cert, però, que aquells que van persistir en la pràctica esportiva durant més de sis anys són els que van registrar les millors estadístiques.
LES XIFRES
Atenció als cops de calor
La fal·lera per córrer ha provocat la proliferació de curses populars i una allau de corredors nouvinguts al món de l'atletisme. Casos de morts sobtades de participants aparentment sans, però, han obert el debat sobre la necessitat d'exigir un electrocardiograma de control previ als participants, que en alguns països ja està començant a ser regulat legalment.
Un segon estudi publicat també ahir pel mateix Col·legi Americà de Cardiologia afirma, però, que en les curses en zones de clima càlid, els cops de calor (l'altra gran causa reconeguda de mort sobtada en les proves de fons) són deu vegades més potencialment mortals que les afeccions cardíaques.
A partir dels registres de catorze curses populars fetes a Tel-Aviv entre el 2007 i el 2013, els investigadors van analitzar quants cops van haver d'intervenir els equips mèdics per assistir amb ventilació mecànica i ingressar a l'UCI els corredors per un i altre motiu, i van constatar que els casos de cops de calor eren deu vegades més freqüents i tenien més mortaldat associada. “És important que els metges eduquin els corredors en les formes de minimitzar-ne el risc”, explica Sami Viskin, autor principal de l'estudi i cardiòleg al Tel-Aviv Medical Center.