El Vapor que no troba la màquina
En 10 anys la zona del Vapor Gran de Terrassa no atrau gent, comerç ni serveis
Els establiments volen replantejar el projecte per evitar estigmatitzar l'espai
-
L'any 2004 es va presentar amb una maqueta tot l'àmbit de transformació urbanística del Vapor Gran JORDI ALEMANY. -
Al juny van començar les obres per convertir ll'hotel en una residència per a la gent gran. ANDREU PUIG. -
L'edificide l'antiga seu de Caixa Terrassa, tancat des del 2001, ara propietat del BBVA, que ha rebut ofertes per ser una centre educatiu JORDI ALEMANY. -
La plaça Nova del Vapor Gran buida un dia al matí ANDREU PUIG.
Els comerciants creuen que s'ha de repensar
tot el projecte
El desembre del 2004 es feia oficial l'estrena de la plaça Nova de Terrassa, un espai de 7.300 m² a l'entorn del qual s'havia d'articular el que volia ser l'expansió del centre del municipi en una operació urbanística dissenyada per l'arquitecte i urbanista Manuel de Solà Morales, que en deixava l'execució en mans de promotors privats –les immobiliàries Aterba i la desapareguda La Clau–. S'hi associava la rehabilitació de dues naus industrials –una de les quals seria de titularitat municipal– i la construcció de 320 pisos d'alt nivell, 300 places d'aparcament, un hotel i 19.700 m² de sòl terciari per comercialitzar.
El projecte formava part d'un conjunt més ampli d'actuacions dissenyades, també sota l'auspici de Solà Morales com a director del pla d'ordenació urbanística municipal (POUM) aprovat el 2003, per expandir el centre urbà –la plaça Vella i els carrers per a vianants del voltant– cap al sud amb operacions similars als antics vapors contigus de Pont, Aurell i Armengol, Industrial Freixa, i la fàbrica Sala i Badrinas.
Els dos promotors hi van invertir 4,7 milions i ben aviat es va veure que el ritme de venda de pisos no anava compassat amb el ritme de dinamització de la zona. Deu anys després, l'espai no atrau visitants, ni és una zona de passeig ni té una oferta comercial o gastronòmica engrescadora, i corre el perill d'estigmatitzar-se. En un intent ja a la desesperada, i després de posar-hi diversos pegats, l'equip de govern ha acabat incorporant, amb sou de tècnic municipal i de manera eventual per sis mesos, l'arquitecta Itziar González en l'organigrama municipal, amb l'objectiu que canalitzi i coordini les aportacions de tota la societat per fer un diagnòstic d'aquest espai i aventurar solucions a curt, mitjà i llarg termini per dinamitzar-lo.
Replantejament total
“S'ha de desfer tot per tornar a començar.” Així ho resumia Àngels Martínez, la secretària d'Amics del Vapor Gran i la plaça Nova, una associació que agrupa uns 37 associats, entre comerços, entitats i centres educatius. L'entitat es va posar en marxa l'abril de l'any passat i no ha parat de muntar activitats a la zona –fires d'artesania i de la joguina, concurs de puzles, rutes gastronòmiques i concursos de nadales– gràcies a l'arribada a la zona de l'Ateneu Terrassenc i el Centre d'Estudis Musicals (CEM). Però, tot i així, l'espai continua desert entre setmana –només s'omple de canalla provinent de l'escola Bisbat d'Ègara– i per això veuen amb bons ulls el fitxatge de González.
La presidenta de Terrassa Centre, l'exregidora Maria Costa, també té clar que s'ha de replantejar tot, fer un pla d'usos per saber quins serveis s'hi volen introduir, apostar per “la indústria neta” i veure “com estan configurats els espais a la plaça en relació amb els usuaris”. Amb els anys, i també per la crisi, han anat marxant alguns comerços que havien intentat dinamitzar la zona, com és el cas d'Adolfo Domínguez i la perfumeria Júlia. Fins i tot es va crear una associació de comerciants per fer arribar algunes reivindicacions al consistori el 2009. I és que ben aviat es va detectar que hi fallaven coses com ara que no hi havia zones de jocs infantils en una enorme plaça de ciment al costat d'una escola i que hi havia pocs espais d'ombra, un problema que es va resoldre el 2007 col·locant-hi una pèrgola. El novembre d'aquell any va obrir el que havia de ser la peça emblemàtica, l'hotel Vapor Gran, gestionat per Afinia Hoteles, l'empresa de Nortia Corporation formada per Cirsa i Nortia Services, i que el setembre del 2012 va presentar concurs de creditors, va tancar i va acabar en mans del BBVA per la fallida de la immobiliària La Clau. El banc va arribar enguany a un acord amb la Fundació Vallpardís de Mútua Terrassa per convertir l'hotel de 79 habitacions en una residència de 130 places i 20 de centre de dia.
La Clau i Aterba també van abandonar el pàrquing públic venent les seves accions a Saba el 2008, que ja el gestionava en concessió. Dos anys després Saba també hi va renunciar, ja que no li sortien els números.
La sensació generalitzada és que l'espai no carbura, ja que s'han ajuntat molts elements: la crisi, la falta de botigues que facin de locomotora, una mala accessibilitat, la falta d'espais verds, i la falta de visibilitat i de continuïtat urbanística des de la plaça Vella, sobretot al carrer Portal Nou, on hi ha l'antiga seu de Caixa Terrassa, buida des del 2001, ara del BBVA, i que ha estat negociant ofertes per poder-hi instal·lar un centre educatiu.
Locals buits des del principi i lloguers molt cars
Un altre dels aspectes de la zona del Vapor Gran que s'han censurat des de fa anys és que, tot i la crisi i la fugida de comerços, els promotors han continuat mantenint molt elevat el preu dels lloguers. “Fa la sensació que prefereixen tenir els locals tancats”, diu Àngels Martínez, d'Amics del Vapor Gran, que lamenta que n'hi hagi alguns que mai han arribat a obrir les portes.
Per compensar-ho, el 2011 es va obrir un debat a Terrassa sobre si calia posar un mercadal setmanal, un fet que va fer saltar les alarmes entre els veïns, que temien problemes de neteja, fet que va anar diluint el projecte fins que va desaparèixer. El consistori també va incorporar la plaça Nova en el circuit d'escenaris de festa major i en l'organització d'altres esdeveniments. Fins i tot, a proposta del PP, el ple va aprovar la creació d'una comissió de treball per dinamitzar la zona, però tampoc va reeixir. La sensació és que l'operació urbanística va donar molts guanys a uns pocs, però no els han fet revertir de cap manera en l'espai.
