Motxilla i via

Un bitllet de tren i una motxilla per descobrir Europa. És l'alternativa per excel·lència del viatger jove que amb més ànims que no pas diners a la butxaca decideix llançar-se a l'aventura i conèixer, moltes vegades improvisadament, una llarga llista de països repartits pels quatre punts cardinals del continent.

És el ja històric Interrail, que consisteix en un passi personal i intransferible que uneix trenta països a través de gairebé tota la xarxa ferroviària europea i permet als viatgers recórrer quasi il·limitadament la seva vasta extensió de dos-cents mil quilòmetres.

George Steiner, un dels grans teòrics culturals d'aquest segle, va dir que “Europa està feta de cafès”, il·lustrant així el paper capital que ha tingut el diàleg humà en l'evolució i el progrés europeu. I això és justament el que proposa l'Interrail: una connexió entre gent d'arreu que es troba en un tren, per intercanviar-se, si més no, les salutacions locals. “És molt més interessant que anar amb cotxe, coneixes moltíssima gent de països diferents”, expliquen la Laure i en George, una jove parella anglesa que es prepara a Sants per anar cap a Madrid.

La filosofia de promoure la mobilitat internacional entre els més joves ja estava reflectida en els orígens de l'Interrail, quan l'any 1972, englobant 22 països, es va expedir el primer bitllet sota l'única condició que el viatger havia de tenir com a màxim 21 anys. Al llarg de les seves quatre dècades d'història, però, les condicions i els països afiliats a la xarxa s'han anat modificant. Dels 21 anys als 23, als 26, i fins a la supressió del límit d'edat l'any 1998; o la instauració d'un sistema de zones que es va acabar eliminant l'any 2007, unificant així el preu sense discriminar la destinació.

Actualment els joves menors de 25 anys tenen un 35% de descompte en els abonaments, tot i que només es poden moure en segona classe. Tot i així, tenen la possibilitat d'adquirir un bitllet de primera classe, ara, pagant el preu d'adult.

Hi ha diversos tipus d'abonaments, per poder adaptar el bitllet al màxim a les necessitats del viatger, ja sigui en el temps de durada com en l'estil de viatge. Hi ha l'anomenat One Country Pass, que només permet els desplaçaments en tren dins un mateix país, o el Global Pass, l'opció més escollida, que permet moure's pels trenta països de la xarxa d'Interrail. Pel que fa al temps, el One Country Pass permet viatjar amb tren de tres a vuit dies (amb el respectiu canvi de preu) a gastar al llarg d'un mes. El Global Pass permet viatjar cinc dies al llarg d'una desena, o deu dies al llarg de 22. Per dia de viatge s'entén que el passatger pot aprofitar de mitjanit a mitjanit per moure's, amb accés a totes les xarxes ferroviàries. L'altra manera de viatjar amb el Global Pass és amb l'abonament de 15 dies, 22 dies o un mes, amb dret a agafar el tren quan es vulgui.

“És una forma diferent de viatjar, sinònim de llibertat”, predica Renfe, l'encarregada de gestionar la xarxa nacional, que assegura que l'increment de l'oferta dels vols de baix cost no ha afectat el nombre de viatgers que escullen l'Interrail. Entre els destins més populars de la xarxa de l'Estat hi ha Barcelona, Madrid, Santiago de Compostel·la, Sevilla i Granada, malgrat que els motxillers autòctons no en poden gaudir, ja que no es pot utilitzar l'abonament al mateix país de residència.