Mor el pintor Albert Gonzalo

“La meva vida és la meva obra, sense ella jo no tindria cap mena d'al·licient per viure-la.” Així pensava Albert Gonzalo i així va morir, preparant una obra que havia de formar part de l'homenatge a Joan Ponç que se celebrarà al MNAC a mitjan octubre. Nascut a Tarragona l'any 1954, va morir a Barce-
lona ahir a la matinada d'una aturada cardíaca.

Fascinat per les filosofies orientals, que alimentaven la seva obra, els seus quadres intentaven ser pensaments que prenien forma. Havia dit a aquest diari amb motiu d'una exposició a la galeria Víctor Saavedra de Barcelona: “La plàstica no m'interessa, el que es veu a les meves obres són reflexions que prenen determinades formes. Per mi, pintar és representar una història impossible.”

La fascinació pel pensament oriental l'havia empès a viatjar i estudiar les religions de tot l'Orient, des de l'Índia al Japó. La filosofia i el pensament van omplir moltes hores de lectura. Primer va ser la filosofia sufí, que li va obrir la porta al pensament islàmic. Però també va endinsar-se en el budisme zen i el taoisme. Tot plegat prenent com a referència la seva herència directa de la cultura hel·lènica i romana. El resultat de tant estudi i reflexió era una obra viva, de colors energètics i de formes molt evocadores. El cel i la terra semblaven ben representats en el seu treball, tot i que la seva plasmació visual estigués molt filtrada per la sensibilitat de Gonzalo, que deixa una filla de 28 anys.

El seu univers intel·lectual i artístic el compartia, a més de amb la seva obra pictòrica, amb la docència i les xerrades i conferències. La cerimònia de comiat tindrà lloc demà divendres a les 13.25 h, al tanatori de Sancho Dàvila, a Barcelona.