Sí a El Bulli 1846

Tot gran projecte arquitectònic i empresarial que es desenvolupi en un entorn natural de valor incalculable té detractors i defensors, i més encara si es tracta d'un projecte que transcendeix el terreny humà i social com és el cas del projecte que impulsa El Bulli Foundation a la Costa Brava. És necessari i saludable que hi hagi debat, que es generi controvèrsia, sempre que es faci amb coneixement de causa, sense cap tipus de manipulació d'informació i mostrant una imatge del projecte real en lloc de mostrar imatges obsoletes i, en algun cas, manipulades.

El projecte d'El Bulli 1846 a la cala Montjoi de Roses, al Parc Natural del Cap de Creus, ha despertat algunes veus d'oposició. La posició del Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona, pel que fa al projecte encapçalat per Ferran Adrià i Juli Soler, és clar: total acceptació i suport absolut.

Evidentment, tenim raons que sustenten els beneficis que reportarà la innovadora i valenta iniciativa per al territori. Arguments de pes com ara el social, perquè el projecte crea il·lusió als ciutadans de la demarcació de Girona; el científic, perquè es convertirà en un centre capdavanter en el món de la creativitat i innovació gastronòmica; l'econòmic, perquè generarà un nou impuls empresarial a la zona i crearà llocs de treball; el turístic, perquè afegirà valor i prestigi a l'oferta turística de la Costa Brava i atraurà més visitants a la destinació fora de temporada d'estiu, i l'estratègic, perquè es tracta d'un projecte de país amb clara projecció internacional.

Projecte de país? Per què?

Primer, perquè l'excepció a la llei no es fa en benefici de cap privat. L'aprovació de la llei està condicionada a la donació al poble de Catalunya, per part de Ferran Adrià i Juli Soler, dels terrenys i els edificis que inclourà el projecte El Bulli 1846. És un projecte de país que tindrà un cost 0 per a les administracions catalanes, atès que les millores que es facin estaran sufragades per El Bulli Foundation, el capital del qual es d'origen 100% privat, fruit dels recursos propis obtinguts i les aportacions econòmiques rebudes de diferents patrocinadors.

Segon, perquè arquitectònicament s'ha treballat moltíssim per millorar la qualitat paisatgística i ambiental d'un entorn, ara per ara, força degradat. Hem de recordar que El Bulli ja hi és, que no es tracta d'una nova edificació. Persones molt rellevants dintre del moviment ecologista català donen suport total al projecte, després d'haver-lo estudiat amb detall. És més, creuen fermament que el projecte pot donar un impuls important a la conservació d'aquest entorn natural, essent un model a seguir quant a actuació sostenible, integració en el paisatge, eficiència, estalvi energètic i afavoriment de la biodiversitat pròpia de l'indret. Creiem en la convicció que els espais naturals s'han d'intervenir amb mesura i respecte per tal d'enriquir-los i convertir-los en un referent d'espai protegit i, en el cas d'El Bulli 1846, creiem que incorpora els valors necessaris per convertir-se en un exemple a seguir.

I, per acabar, perquè es tracta d'un projecte cultural que està cridat a ser una referència mundial en el món de la creativitat, i un element dinamitzador que impulsarà l'economia de la zona basada en el turisme i que, ara per ara, està excessivament acotada als mesos principals de l'estiu.

La trajectòria i el talent de Ferran Adrià, de Juli Soler i de l'equip de professionals que els acompanyen en aquesta iniciativa, els confereixen credibilitat i èxit. Al cap de dos anys fent docència arreu del món explicant el projecte, d'haver-lo mostrat en una exposició pública al Palau Robert de Barcelona, d'escoltar Ferran Adrià parlant sobre El Bulli 1846 en diverses ocasions, el sector turístic i la societat catalana haurien de fer-li confiança i apostar per aquest projecte perquè es tracta del lloc ideal, perquè és on va començar tot i on es va canviar el paradigma de la cuina mundial, convertint-se en un lloc mític de la història de la gastronomia.