L'educació no fa vacances

Molts pares viuen angoixats aquests dies pels deures d'estiu dels seus fills. “Tindran temps d'acabar el quadern de vacances abans que comenci el curs?”, es pregunten. Entre els pedagogs, però, ja fa temps que s'ha relativitzat la importància de les tasques acadèmiques durant el descans estival, fins al punt que n'hi ha que, directament, les rebutgen. Això sí, tots coincideixen a dir que les vacances, el bon temps i l'ambient relaxant són uns aliats perfectes per estimular l'aprenentatge de nens i no tan nens i que val la pena treure'n profit.

“El treball acadèmic sistemàtic no sembla l'opció més adient a l'estiu, i més si es fa en unes condicions semblants a les de l'escola i amb instruments molt similars, com els típics quaderns d'estiu, fitxes, lectura obligada, etc.”, avisa Guillermo Bautista, expert en currículum escolar i didàctica de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en unes recomanacions difoses per la UOC. “El context i les condicions en què els nens i joves passen les vacances –afegeix– no és tampoc el millor entorn per reproduir el tipus d'activitats d'aprenentatge més tradicionals que es fan a l'escola i, si ho forcem, podem crear, fins i tot, l'efecte contrari del que busquem i fer que l'activitat es torni avorrida i generi en el nen desencant i rebuig.”

L'expert aposta, en canvi, per aprofitar l'estiu perquè “els nens i les nenes pensin, reflexionin i creïn de manera menys sistemàtica, més improvisada i lliure i, el que és més important, que ho facin acompanyats per pares, mares, germans, avis i la resta de la família”.

De fet, en els últims anys ja s'ha tendit a fer un tipus de vacances més actives, que van més enllà de la clàssica combinació de sol i platja. Molts pares apunten els fills a casals, colònies o campaments organitzats per especialistes en el lleure educatiu, a campus esportius o a estades a l'estranger perquè aprenguin idiomes.

Els pedagogs proposen ara aprofitar també el potencial educatiu de tots els tipus de vacances, tant les que consisteixen en un viatge a l'estranger, per exemple, com les dels estiuejants que s'estan en un càmping del país o les dels que es queden al poble o la ciutat. Qualsevol lloc i circumstància són bons per formar-se.

“Les vacances són un temps molt bo per estimular l'aprenentatge com un procés d'interiorització de nous conceptes, que s'interrelacionen i s'adapten als coneixements previs”, afirma Àngel Casajús, membre del consell social del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, que afegeix que és justament en aquesta època quan “els nens i adolescents poden realitzar activitats formatives més properes i divertides, sense deixar d'ésser educatives”.

I quin tipus d'activitats es poden fer? A banda d'activitats clàssiques de l'estiu, com les estades a l'estranger per aprendre idiomes o els campaments amb un grup escolta, Casajús proposa aprofitar les vacances en família per treballar aspectes de geografia, art, tradicions i costums del lloc que es visiti, sense deixar de banda les relacions humanes. “En general, es poden potenciar més que durant el curs les habilitats socials i cooperatives”, assegura.

En el mateix sentit es manifesta Bautista, que aposta per “donar més responsabilitats als petits” durant les vacances i “fomentar la seva autonomia” encomanant-los feines com “anar a comprar i assumir tasques de la llar”. La clau de tot plegat, expliquen els pedagogs i els psicòlegs, és trobar el punt just de relaxament d'hàbits i horaris sense caure en el descontrol absolut, i integrar-hi activitats educatives.

Segons els experts, la feina té recompensa al setembre. “L'activitat lúdica i d'aprenentatge durant l'estiu queda reflectida en el començament de curs –assenyala Casajús–. El noi o noia no acaba de perdre el ritme perquè, encara que fent activitats més lúdiques, continua regulat, a nivell d'hàbits, per un horari, i estimula el cos i el cervell, cosa que l'ajuda a no acabar de perdre el ritme.”

El problema, com sempre, és que també en aquest cas, afloren les desigualtats en funció del nivell socioeconòmic dels pares. N'hi ha molts que prou feina tenen a aconseguir que els nens mengin tres cops al dia i no estan per disquisicions pedagògiques. Per sort, moltes entitats de lleure educatiu mitiguen aquestes desigualtats.