‘Victus' com a símptoma

un dia d'aquests ens hauríem de posar d'acord per fer un reconeixement públic al ministre Margallo. A Margallo i, posat's a fer, a María Dolores de Cospedal. L'un, per la feina que ens està fent en l'àmbit internacional i, l'altra, per la feina que ens està fent internament. Vostès van sentir ahir les declaracions de De Cospedal?: “L'independentisme és una dictadura encoberta.” Marededéu! La secretària general del PP diu una bestiesa com aquesta i a l'Estat ningú s'esvera i li demana seny. Estan nerviosos, preocupats, i veuen que el tema (“el problema catalán”, que en diuen ells) se'ls escapa de les mans. I les pressions del Ministeri d'Exteriors perquè l'Instituto Cervantes suspengués dijous la presentació de la traducció al neerlandès del llibre Victus, de Sánchez Piñol, en són el símptoma més clar. Quan un estat ha de recórrer a això, a les pressions (al bisbe de Solsona, a Sánchez Piñol, a Carles Viver i Pi-Sunyer, a Xavier Sala Martín..., i les que no sabem); quan un estat ha de recórrer a això, deia, és que està nerviós i acomplexat. Acomplexat perquè el que hauria de fer Espanya és posar Sánchez Piñol com a exemple de pluralitat, d'un autor que va escriure primer la novel·la històrica en castellà (no ens n'oblidem) i que triomfa després en català però també en molts altres idiomes. I què fa? En comptes de valorar-lo, el boicoteja. Perquè té por. A Holanda no han entès res. I què fa De Cospedal quan des de CiU, ERC, ICV i la CUP se'ls adverteix des de fa mesos i mesos que Catalunya vol decidir? Posar-se a la pell de l'altre i intentar entendre-ho? No. El que fa és proposar al PSC, a UPD, a Podem i a qui sigui una gran coalició antiindependentista. Brillant. Quan en una parella un se'n vol anar i l'altre no, habitualment el segon intenta seduir el primer perquè es quedi. Ells no. Per ells l'estratègia és maltractar-lo encara més i boicotejar-lo. El que els deia: gràcies Margallo, gràcies De Cospedal, gràcies per ajudar-nos a omplir la V en aquesta recta final.