Què està passant entre CiU i ERC?

Dissabte passat el president de la Generalitat va picar la cresta públicament a ERC acusant-los d'estar més pendents de “càlculs partidistes” que no pas del que convé al país. I ahir els republicans, a banda de declarar-se dolguts per les afirmacions de Mas, van exigir a CDC unitat davant la Diada. Vist el panorama, deu ser lícit que molts de nosaltres ens preguntem què està passant entre CiU i ERC; què està passant que ara, just quan més han de mostrar unitat, el que ens mostren són divergències? Són divergències de veritat? Prenen posicions? En realitat, no passa gaire res més que és que hi ha nervis. Nervis a totes bandes. Saben que la feina dels ciutadans, la seva i la meva, s'acaba d'aquí a tres dies, l'11 de Setembre. Saben que vostè i jo, i alguns milions de persones més, haurem complert amb l'objectiu i haurem construït una V espectacular. Al carrer hi haurà una victòria ciutadana. I ara ens faltarà una victòria de la classe política. Just l'endemà de la Diada la pilota serà al seu terrat: al terrat dels de la foto de la data i la pregunta del Palau, però molt especialment al de CiU i d'ERC. S'acosta l'hora de la veritat. En què CiU i ERC hauran de demostrar si la lleialtat és mútua, si tenen un full de ruta compartit i si posen a davant el partit o el país. A CiU no tothom va al mateix pas i alguns membres del govern han fet declaracions confuses sobre el procés, i això neguiteja els republicans que ja vaticinen que als convergents els tremolen les cames. A CiU, en canvi, donen per demostrada la seva fermesa, no només amb la solidesa del lideratge de Mas sinó sacrificant resultats electorals quan ha calgut. I ara es pregunten si ERC sabrà aplicar també aquesta generositat amb el procés anant si cal en una llista única, o si als republicans els enlluernaran els resultats que els vaticinen les enquestes i aprofitaran a més a més el cas Pujol per eixamplar distàncies. Si CiU i ERC són conscients que estan condemnats a entendre's, i que sense un o altre el procés s'atura, això només pot acabar bé. Veurem com acaba.