Record per als gironins que van defensar la Barcelona de 1714
L'alcalde de Girona ret homenatge al regiment Sant Narcís
Acte institucional a l'auditori Josep Irla de la Generalitat i mobilització ciutadana a la plaça del Vi
L'acte institucional va ser reivindicatiu, per solemne
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va tenir ahir un record per als gironins voluntaris del regiment Sant Narcís –duien el patró de la ciutat a l'estendard– que van unir-se als barcelonins per lluitar contra el setge borbònic l'any 1714. “Ara, Girona es torna a mobilitzar cap a Barcelona. Avui, però, no es parla d'armes, sinó d'urnes, i el llenguatge no és el de fa tres-cents anys, sinó el de la democràcia, que és una eina invencible en mans del poble”, va reblar.
Puigdemont va fer aquestes declaracions durant la seva intervenció en l'acte unitari de les institucions gironines a l'auditori Irla de la seu del govern a Girona. Aquest acte es va celebrar abans del convocat a la plaça del Vi per l'Ateneu d'Acció Cultural de Girona, el casal independentista El Forn i l'ANC del Gironès. En les dues plataformes, va quedar clara la voluntat de votar el 9-N i es va apel·lar a la unitat per aconseguir-ho.
Al primer dels escenaris, el delegat del govern a Girona, Eudald Casadesús, va resumir aquesta voluntat manllevant una frase del bisbe de Girona, Francesc Pardo, que també era a l'auditori Irla.
“Conèixer què desitgem els ciutadans és fonamental per assumir decisions, siguin les que siguin, i per configurar el present i el futur”, va calcar Casadesús. A l'acte institucional, els parlaments van ser reivindicatius però d'un to més greu que no pas els de la plaça del Vi, la qual es va omplir de gom a gom amb un miler de persones.
Casadesús, el president de la Diputació, Joan Giraut, i l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, van coincidir a remarcar la transcendència de la commemoració de l'11 de Setembre, per la qual cosa va ser la primera llei aprovada pel Parlament. Una transcendència no només històrica per la celebració dels 300 anys de la caiguda de la ciutat de Barcelona a mans de les tropes borbòniques després d'un llarg setge i la caiguda també de les llibertats, sinó també pel moment clau en què es troba el país per decidir el seu futur.
Tots tres, a més, van remarcar la voluntat de recuperar les llibertats perdudes que hi ha hagut des del primer moment i al llarg d'aquests últims tres segles i, en aquest sentit, van incidir en la creació de la Mancomunitat, ara fa justament cent anys, com a primer gran pas en aquest sentit.
Eudald Casadesús va recordar que el país sempre ha estat una garantia de futur i va manifestar un compromís inequívoc de les institucions amb la democràcia.
Joan Giraut va rememorar el discurs de Pau Casals davant del ple de l'ONU en què va dir que ell era català i que Catalunya és una nació amb el Parlament més antic de la història i va recordar el retard en la recuperació de les llibertats que les dictadures de Primo de Rivera i de Franco van comportar fins a l'esclat democràtic del 1976. “Després de l'ànsia centralitzadora del govern espanyol, de la retallada de l'Estat de 2010 i dels últims quatre anys de reivindicacions al carrer, els catalans tornen a dir al món quins són els nostres anhels”, va afirmar.
Plaça del vi
A plaça del Vi, i després de l'audició de sardanes organitzada pels Amics de la Sardana Terranova, el president de l'ADAC Girona, Joan Sibill, va fer referència a la bandera negra que presidia l'escenari com a símbol de no rendició a la Guerra dels Segadors i a la de Successió. “A les urnes ,catalans, que ens han declarat la guerra!”, va sentenciar imitant una crida típica del primer d'aquest conflictes. Enric Estern, en representació del Forn, va ser el dialècticament més bel·ligerant, fent una crida a la desobediència. “És l'única via per fer net, per a la socialització dels béns...”, va remarcar, tot apostant directament per un procés constituent de l'estat català. I hi va afegir: “De Felip V a Felip VI, no hi ha només dues dates, sinó tot un recorregut.”
Després, la presidenta de l'ANC al Gironès, Carme Renedo, va recordar que fa tres anys que els catalans estan mobilitzats. “Cada dia i a cada municipi. Volen que ens cansem i ho estem, però d'insults i de menyspreu”, va afirmar.
L'activista cultural Joan Matamala va fer la lectura del manifest de compromís de les entitats i organitzacions de tots els sectors amb la consulta del 9-N lliurat a principi de setmana a l'alcalde.
Va quedar clar, doncs, que tot depèn dels ciutadans. Tots dos actes van acabar a amb visques a Catalunya i a la terra i amb el cant d'Els Segadors –l'institucional, amb una estelada entre el públic–.
LES XIFRES
De la música antiga a ‘La Santa Espina'
És el quart any consecutiu en què es du a terme l'acte institucional conjunt a la seu de la Generalitat, a Girona. Més enllà del contingut de l'acte en si, importen més les formes, transmetre la imatge d'unitat institucional i, per tant, carregar de transcendència un acte que ja per ell mateix la té tota. A part dels màxims responsables del govern a Girona, de la Diputació de Girona i de l'Ajuntament de Girona, i del bisbat de Girona, ahir, hi havia també el president del Consell Comarcal del Gironès, Jaume Busquets; diversos alcaldes de la comarca i, fins i tot, alguns parlamentaris gironins. No hi havia, però, representants del Partit Popular, ni tampoc de la subdelegació del govern espanyol a Girona.
El to també va ser diferent en un i altre acte en el moment de la música amb què s'amenitzen. A l'institucional, va ser música de l'Ensemble Música Antiga de Girona i, al de les entitats, sardanes a càrrec de la Cobla Tres Vents de la Catalunya del Nord, que va ser llargament ovacionada. Va ser especialment sentida la sardana de ‘La Santa Espina', amb música d'Enric Morera i lletra d'Àngel Guimerà, que molts dels participants van ballar i cantar. Aquesta sardana va ser l'himne de Catalunya abans d'instituir-se com a tal ‘Els Segadors' i va estar prohibit per la dictadura franquista. Sí que van coincidir amb la interpretació de l'himne nacional de Catalunya per cloure els respectius actes. Dos ambients amb un únic objectiu.