Sobre el què, el quan i el com

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, exemplificava diumenge en una entrevista en aquest diari la necessitat de traslladar a tots i cadascun de nosaltres la responsabilitat en el procés cap al 9-N. “A vegades quan vaig pel carrer em trobo gent que m'atura i em diu: no falleu. I jo els contesto: i vosaltres tampoc”, deia Homs. Ahir, dia de debat de política general al Parlament de Catalunya, el president Mas va fer un discurs que podia semblar de tràmit i pensat per guardar-se tots els cartutxos pel ple de divendres, en el qual tots tenim els ulls posats perquè és el dia que s'aprovarà la llei que li permetrà convocar la consulta del 9-N. No va ser una intervenció ben bé de tràmit. A banda d'insistir en algunes coses òbvies que al PP i a Ciutadans els costa de veure (“cada vegada hi ha més catalanes i catalans que han desconnectat d'aquest Estat, que ja no el veuen ni el senten com a seu”, per citar un exemple), el president Mas va insistir en la tesi de la responsabilitat compartida. Fins i tot va convidar els partidaris del no i no a fer campanya per poder expressar-se el 9-N. Va recordar que “cada vot val el mateix” (cosa que està bé recordar-s'ho sovint perquè a vegades a tots plegats ens sembla que el vot de segons quins empresaris valen per més) i finalment, amb la solemnitat d'un president davant la seva cambra, va concloure: “La partida s'ha de jugar.” Jo crec que fins aquí, fins al què (“volem votar”) i el quan (el 9-N) hi ha un ampli consens, a la cambra i al carrer. Però ara, president, senyors de CiU, d'ERC, d'ICV i de la CUP, ara volem saber el com. Com ho farem? Com ho farem perquè es pugui “votar amb plenes garanties democràtiques”? Les mínimes “garanties democràtiques” són les mateixes per a CDC, per a UDC, per a ERC o per a IC i la CUP? Quan del què i el quan passem al com és quan la cosa s'encalla? S'han encallat amb el com? No els ho perdonarem. Desencallin sisplau el com, senyors, i facin via, que per jugar la partida necessitem saber-ne les regles.