El dret de petició. Objecte i causa

Fórem uns poquets lletrats de Juristes per la Independència de l'ANC que vàrem idear, desenvolupar i portar a terme el projecte de dret de petició, Signa un Vot, amb recollida d'instàncies, controlada per la Junta Peticional Central de l'ANC, havent tingut l'honor, ahir, com a president de la JPC, de fer a mans de la presidenta del Parlament les prop de 720.000 instàncies en 234 caixes. Tot un èxit.

El dret de petició és al constitucionalisme català des del seu inici. Està recollit en la Constitució 18 de les Corts Catalanes de 1299; en la Constitució 14 de les Corts de 1542, també en les Corts de Monçó del 1585 fins a ser recollit en la Constitució 60 de les nostres darreres constitucions de 1705/6 signades, article per article, pel darrer protonotari de la Corona d'Aragó, Ramon F. Vilana Perles. Fent un salt en el temps, en l'article 19 de la CE i 19.5 de l'Estatut.

Aquest dret de petició (com a dret d'acció i/o oposició, també com a dret de participació) té com a objecte donar resposta a un greuge comès contra qui el peticiona, demandant un acte de justícia, una resposta legal a qui, en aquest cas, amb tot el dret, vol votar i no li ho permeten. Tanmateix, per l'article 96 de la Constitució Espanyola (CE), el dret internacional acceptat, signat i publicat per Espanya, entra en la Constitució convertint en dret fonamental el dret dels pobles a la seva autodeterminació i el dret de tot ciutadà a poder votar en casos com el nostre, més enllà de la imposició militar d'un article 2, amb amenaça de l'article 8 CE i/o, de suspensió d'autonomia, etc. Recordem els principis bàsics del constitucionalisme: el dret i la raó de ser de la llei (en majúscula) no pas la llei (cal entendre CE) són una mateixa cosa; la llei (cal entendre CE) no és el dret, sinó (que, en tot cas, hauria de ser) una assenyada expressió del dret.

El dret, i no pas la llei, és allò que s'ha de preservar i afavorir. D'aquí que els futurs lletrats vagin a estudiar a facultats de dret, no a universitats de lleis. Lleis ho són les creades per dictadures de tots colors, per règims totalitaris i democràtics. Tot són lleis. L'única diferència és que les unes, les purament democràtiques, estan sotmeses a dret; altres només a lleis. Algunes democràcies, quan els convé, volen disfressar el dret amb el vestit de llei, quan cap llei pot contravenir el dret.

El nostre Parlament i/o càrrecs electes, amb les instàncies, tenen ara una potent eina legal, constitucional, per decidir allò que els signants peticionen per escrit i el poble reclama havent-se manifestat els darrers 11 de setembre. És voluntat manifesta del signant que sigui considerat “vot” allò que peticiona, demanant que proclami el nostre Parlament i/o càrrecs electes, la independència de Catalunya, en base a dret. Només manca que el Parlament i/o càrrecs electes, amb la majoria adequada, tinguin la valentia de fer cas al poble que els ha escollit i els reclama decidir.

Dono les gràcies a tots els companys que iniciàrem i seguírem en aquest projecte, a tots els voluntaris, apoderats, interventors, coordinadors, a l'estructura regional i territorial de l'ANC i als signants. L'èxit d'aquesta campanya no hagués estat possible sense tots vosaltres. També dono les gràcies a aquest diari i a l'AMI. Encara podeu prestar al país altres serveis. Siguem, doncs, amatents. A la independència pel dret.