La vacuna d'Artur Mas

Si vostès aquests dies llegeixen diaris o escolten tertúlies de ràdio arribaran a la conclusió que tots estem a punt de perdre la paciència perquè el president Mas no hi ha manera que signi el decret que li ha de permetre tirar endavant la consulta del 9-N. No s'enganyin. Els que estem nerviosos som els periodistes, que en el moment que el president signi el decret se'ns gira feina. Els diaris haurem d'augmentar la paginació i les ràdios i les teles faran una programació especial amb la imatge del president signant el decret i fent debats i tertúlies amb gent presentable i amb uns quants d'impresentables. Com que els periodistes ens hem passat el cap de setmana pendents del decret (torns de guàrdia, redactors localitzables,...) i es respira aquesta calma tensa d'abans de la batalla legal que es dispararà des de Madrid; com que passa tot això, deia, hi ha la sensació que estem tots molt nerviosos. Doncs no. Jo ja vaig girant l'argument de la pressa i penso que Mas ha fet bé. Si totes les lleis del Parlament surten publicades al Diari Oficial de la Generalitat i entren en vigor uns quants dies després, per què carai ara havia de córrer amb la llei de consultes? A la gent normal (els que no són periodistes, vull dir), el dia que signi Mas el decret els és igual; ells el que volen és votar. És als periodistes, que ens preocupa. I als ministres i jutges de Madrid, que ara viuen una mena de quarantena i no poden marxar gaire lluny perquè tan bon punt Mas signi hauran de reunir-se d'urgència, i Rajoy potser haurà d'agafar l'Air Force One i tornar de la Xina. La calma de Mas, sigui perquè té o no una carta amagada, ha estat per a tots una vacuna. Per als hiperventilats del procés i per a la resta. No anàvem tots dient allò de Keep calm? Doncs això, que Mas ens ha servit una vacuna contra les presses. Aquest punt mort és com una mena de jornada de reflexió del procés. Perquè ens adonem de la seva transcendència. El que els deia, Keep calm.