Suspensió a tota màquina
El TC paralitza la llei i la consulta en temps rècord i avisa que el 9-N no es pot organitzar
Rajoy alerta que es disfressa amb subterfugis un referèndum d'autodeterminació
El Tribunal Constitucional ha fet els deures en temps rècord. Ha estat una suspensió exprés. Encara no feia ni set hores que els recursos del govern espanyol contra la llei de consultes i el decret de convocatòria de la consulta s'havien lliurat al registre quan l'òrgan judicial ja emetia el primer veredicte: el 9-N queda formalment suspès, així com totes les “resolucions i actes” que se'n derivin. I això afecta les parts implicades en el procés –els polítics– i “tercers”, subratlla la providència. L'alt tribunal ha tingut en compte la petició expressa que li havia fet Rajoy perquè en l'acta d'admissió a tràmit dels recursos constés que les decisions impugnades impliquin que els preparatius de la consulta no poden tirar endavant.
La maquinària de l'Estat s'ha posat en marxa a tota velocitat, tal com ja havia alertat dijous passat la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. Judicialment, la decisió correspondrà ara al TC –a partir d'ara li toca analitzar el fons de la impugnació–, però, políticament, l'executiu de Rajoy seguirà altres vies per garantir que el decret quedi en paper mullat.
Els dotze magistrats del TC –presidits pel conservador Francisco Pérez de los Cobos– es van reunir ahir a la tarda durant poc més d'una hora en una convocatòria extraordinària, com totes les que s'han produït des que dissabte passat Artur Mas va oficialitzar la firma. El tribunal no va esperar al ple ordinari previst per al 7 d'octubre per paralitzar la decisió del Parlament i del president de la Generalitat. Ni tan sols a una eventual convocatòria avui al matí.
Han atès les presses de Rajoy, que durant deu dies ha hagut d'estar pendent del calendari que li marcava Catalunya i, ara que ja controla els temps, ha volgut que el TC ho enllestís sense més dilacions. En una nota, aquest òrgan es justificava davant l'evident tardança a l'hora de prendre decisions que es produeix en molts altres casos adduint que “és conscient de la transcendència constitucional i política de les qüestions plantejades per la societat espanyola en el seu conjunt i, en particular, per la catalana”.
Període d'al·legacions
L'òrgan, doncs, va decidir per unanimitat admetre els recursos i va donar un termini de quinze dies al Parlament i a la Generalitat perquè presentin al·legacions. En tot cas, la suspensió dictada és per a un màxim de cinc mesos. Si se supera aquest període, el TC pot ampliar la paralització fins a la resolució definitiva de l'assumpte. És a dir, que poden jugar amb els temps i dictaminar sobre el fons de la qüestió abans o després del 9-N segons els interessos de l'executiu espanyol.
En tot cas, els precedents que s'utilitzen d'argumentari als recursos que ha d'analitzar el TC no fan pensar que els actuals membres de la institució es desdiguin de les resolucions dictades per aquest mateix òrgan, en siguin ells els autors o no. Sobretot perquè l'executiu espanyol inclou en el seu plec d'objeccions força referències a la decisió que es va prendre el 2008 pel que fa a l'anomenat pla Ibarretxe i a la sentència de març del 2014 que tombava la declaració sobiranista del Parlament.
Tot plegat per arribar a una única conclusió: “Tota aquesta doctrina constitucional no fa sinó reiterar el que és evident, que no hi ha més que un sobirà, que és el poble espanyol.” I cita una sentència del TC del 1981 per concloure que “autonomia no és sobirania”. En l'escrit d'impugnació del govern del PP, se subratlla que Mas intenta disfressar i donar cobertura legal, a través de subterfugis lingüístics i apel·lacions constitucionals, al que des de l'Estat es considera un “veritable” referèndum d'autodeterminació. És el “plagi d'un veritable referèndum”, insisteixen.
Independència
De fet, l'Estat sospita que, en funció del resultat del 9-N, la Generalitat podria procedir “no a la iniciativa de reforma constitucional, sinó a una iniciativa política d'una altra índole, com una possible declaració d'independència”.
Pel que fa al recurs contra la llei de consultes, l'executiu de Rajoy atén part de les recomanacions que li havia fet arribar la nit anterior el Consell d'Estat –també reunit d'urgència– per tal que no s'impugni el conjunt de la norma, sinó determinats preceptes –això sí, són els que formen el cos jurídic més important–, com el capítol segon, les disposicions transitòries primera i segona i la final primera.
Això sí, La Moncloa va haver de rectificar sobre la marxa, ja que en la referència del Consell de Ministres s'al·ludia, per error, a la impugnació d'una norma i un decret del 2004.
