Rajoy escatima inversions
L'Estat continuarà retallant les infraestructures catalanes, i les deixarà en mil milions per al 2015
Els comptes dissenyats per Montoro les situen a la cua de la inversió per càpita
L'any de la hipotètica consolidació de la recuperació tindrà escassa incidència pel que fa a les inversions de l'executiu de Mariano Rajoy a Catalunya. Mentre que Cristóbal Montoro es vantava ahir al Congrés de l'augment de determinades partides i de l'ambient de bonança que es detecta en un període que coincideix amb un llarg escenari electoral, el capítol d'infraestructures catalanes per al 2015 continua reflectint una economia de crisi, que és el pretext que fins ara havia emprat el Ministeri d'Hisenda per escatimar inversions a la Generalitat. Tant és així que, malgrat que Catalunya representa gairebé el 19% del PIB i que és el segon territori en nombre de població, en el pròxim exercici rebrà 1.072 milions, una xifra que representa el 9,5% del total de la inversió pública estatal, molt per sota dels gairebé 2.000 milions que s'atorguen a Andalusia. I, en tot cas, és el percentatge més baix dels darrers anys.
Enmig d'un panorama polític molt tens, marcat per l'inexistent diàleg entre l'executiu de Rajoy i el d'Artur Mas com a conseqüència del 9-N, els del PP han volgut enviar un missatge a Catalunya, deixant-la a la cua de la inversió per habitant: 145 euros respecte als 699 euros de Castella i Lleó i els 504 de Galícia. L'argument per a aquesta important retallada és que bona part dels diners estan destinats a l'alta velocitat, una infraestructura que, segons recordava l'equip de Montoro, a Catalunya ja està desenvolupada.
Però el cert és que el “càstig” o el “maltractament” –segons posava de manifest ahir la Generalitat i partits com CiU i el PSC– no és d'ara, sinó que ha estat la tònica general dels quatre comptes elaborats pels de Rajoy. Els primers van ser els del 2012, quan encara era vigent la disposició addicional tercera de l'Estatut, que assenyalava que la inversió estatal havia de ser l'equivalent al PIB català.
Descens dràstic
En aquella ocasió es van pressupostar 1.403 milions d'euros, cosa que implicava una reducció del 55% de la inversió respecte als darrers comptes de l'etapa de José Luis Rodríguez Zapatero, que havia destinat a Catalunya uns 3.000 milions. De fet, des del 2011 fins ara la retallada ha estat dràstica, i s'ha situat gairebé en el 60%. La qüestió, però, és que durant el govern del PSOE les elevades xifres d'inversió que es posaven sobre el paper mai no s'ajustaven a la inversió real, segons es queixaven les institucions catalanes. I d'aquí ve que la Generalitat estigui reclamant un deute acumulat des del 2008, que el PP es nega a reconèixer.
Els darrers comptes condicionats per la disposició addicional de l'Estatut, que tenia una vigència de set anys, van ser els del 2013, i en aquell moment la inversió de Rajoy va ser de 1.262 milions, l'11,9%, molt lluny del que es va pactar en el text, si bé la sentència del TC va matisar a la baixa subratllant que el barem del PIB era orientatiu, no vinculant. L'any passat, la inversió va tocar fons ja que va quedar per sota del mil milions. Proporcionalment, i atès que de cara a l'any vinent aquest capítol creix força, la inversió catalana continua sent molt minsa, perquè ni tant sols arriba a la meitat del seu PIB.
Montoro va fugir d'estudi quan se li va demanar el perquè de la reducció en infraestructures i per què s'han reduït també altres partides corresponents al sistema de finançament autonòmic, i va optar per replicar al conseller Andreu Mas-Colell, que recentment havia alertat que li resulta impossible complir el dèficit fitxat des de Madrid. “A Catalunya no es produirà cap col·lapse” de les finances, “es pagaran tots els serveis públics i tots els proveïdors”, reblava el ministre repassant les aportacions que l'Estat ha fet en els darrers anys, en forma de préstec. Aquesta barreja de conceptes va portar Montoro i el seu equip a la conclusió que Catalunya, fiscalment, estava molt ben tractada.
LES XIFRES
Fitch es malfia del procés català
Fitch, l'agència d'anàlisi de riscos financers, ha situat el deute de Catalunya en revisió negativa davant la possibilitat que l'Estat deixi de finançar-lo com a conseqüència del procés sobiranista. L'entitat es malfia dels moviments polítics de la Generalitat i de les respostes que es puguin produir per part de l'executiu de Rajoy si creix la tensió per la consulta, segons precisa en una nota. L'agència recorda que fins ara els territoris amb problemes s'han pogut finançar a través del fons de liquiditat autonòmica però que amb el panorama polític aquest futur és incert. Tot plegat podria provocar que Fitch rebaixés la qualificació catalana a bo porqueria, cosa que faria encara més impossible el seu finançament. Actualment, la qualificació és de “BBB-”.