El Govern sol·licita al TC “l'immediat aixecament” de la suspensió del 9-N
L'executiu presenta dos recursos al Tribunal Constitucional en què argumenta que la Llei de Consultes s'empara en l'article 9.2 de la Constitució
El Parlament també presenta un escrit en què al·lega que mantenir la suspensió crea un perjudici sobre la democràcia i el pluralisme
El Govern ha presentat aquest dimecres els dos recursos contra la decisió del Tribunal Constitucional (TC) de suspendre cautelarment la Llei de Consultes i el decret de convocatòria del 9-N i en sol·licita “l'immediat aixecament”. Argumenta que la decisió del tribunal perjudica tant les institucions com els ciutadans amb “caràcter irreversible i no reparable” i defensa que la consulta és un “instrument normal per conèixer l'opinió” dels ciutadans. A més, asseguera que no es tracta d'un referèndum i que no és jurídicament vinculant. També es defensa que la llei de consultes s'empara en l'article 9.2 de la Constitució Espanyola, que mana promoure les condicions per facilitar la participació de tots els ciutadans.
El Govern demana l'aixecament de la suspensió dels preceptes legals impugnats així com “dels actes i resolucions que hagin pogut dictar-se en aplicació dels mateixos” per tal que “tots ells recuperin la seva plena eficàcia i aplicació” i es pugui donar cobertura legal al 9-N.
Els recursos de l'executiu argumenten que es pot aixecar la suspensió atenent la “presumpció de legitimitat de les lleis” recordant que els preceptes suspesos afecten una llei del Parlament i per tant té una “connexió directa amb la voluntat popular”. En aquest sentit, el Govern conclou que es poden produir “perjudicis molt greus i irreparables a l'interès general”.
Així mateix, el text assegura que la suspensió deixaria sense curs legal l'expressió i les aspiracions polítiques dels ciutadans. Un fet que, segons el text presentat per la Generalitat, determinaria no únicament un perjudici per a les institucions de la Generalitat i els ens locals de Catalunya, sinó un perjudici manifest també per a la ciutadania de Catalunya que “no tindria aquest vehicle d'expressió”.
A més, s'adverteix que “el manteniment d'aquesta suspensió portaria el funcionament de les institucions en sentit contrari a la millora de la democràcia. Aquests perjudicis sí que tindrien caràcter irreversible i no reparable”.
L'escrit dels recursos defensa que les consultes contribueixen a la “protecció de drets individuals com la llibertat ideològica i a llibertat d'opinió i, més quan es tracta de consultes jurídicament no vinculants”. A més, recorden que la implementació del resultat que surti de la consulta requereix una “instrumentació ulterior a través de l'actuació de les institucions representatives de govern mitjançant els procediments constitucionals o legalment establerts”.
S'insisteix en que “aquest tipus de consultes compleixen una funció estrictament de tècnica instrumental per a la manifestació de l'opinió o posició política en cap cas assimilable a una votació electoral o a un referèndum”.
Segons l'executiu català, hi ha la “necessitat urgent” d'establir els mecanismes legals a través dels quals els ciutadans puguin manifestar les seves aspiracions tenint en compte la “desafecció cap a les institucions” actual.
En aquest punt, el text recorda que diverses instàncies europees, com ara el Consell d'Europa o la Unió Europea, han recomanat “reforçar les institucions democràtiques amb mecanismes de participació directa”.
En els text dels recursos es cita la decisió del Tribunal Suprem (TC) del Canadà de 20 d'agost de 1998 que “posa de relleu la necessària interacció en una societat lliure i democràtica, entre la primacia del dret i el principi democràtic, que va apel·lar a la lliure expressió d'idees en el debat públic”.
De fet, el Govern s'empara en què en la sentència del propi TC sobre la declaració de sobirania, al·ludint a la decisió del TS de Canadà, ja va legitimar el “dret a decidir” en considerar-ho una “lliure manifestació de les aspiracions polítiques a les que només es pot arribar a través d'un procés ajustat a la legalitat constitucional”.
El Parlament al·lega que la suspensió crea un perjudici sobre la democràcia i el pluralisme
El Parlament també ha presentat l'escrit per demanar al Tribunal Constitucional que aixequi immediatament la suspensió de la llei de consultes populars no referendàries argumentant que mantenir-la crea un “perjudici d'impossible o molt difícil reparació sobre els principis i valors de la democràcia i del pluralisme, i sobre els drets de participació que contempla la Constitució i l'Estatut”. La cambra remarca que la llei desenvolupa el marc general per celebrar consultes populars però no és una normativa “ad hoc” per celebrar la del 9-N. A més, subratlla que el TC ja va admetre la possibilitat de celebrar una consulta quan no va considerar inconstitucional la totalitat de la declaració de sobirania.
L'escrit de la cambra catalana opina que com que el TC va donar valor jurídic a la declaració de sobirania i no la va anular en la seva totalitat, està admetent la possibilitat de realitzar una consulta. Suspenent aquesta llei, continua el Parlament, “es tanca una via d'expressió del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya”, tot i “haver quedat clar que aquest és un dret constitucional i que pot expressar-se” sempre que no es plantegi com un referèndum d'autodeterminació i es faci en el marc dels procediments de reforma constitucional.
També remarca que la sentència de l'alt tribunal sobre l'Estatut va fer una interpretació “especialment restrictiva de la competència de la Generalitat en matèria de consultes populars per via de referèndum, però no respecte a la cobertura competencial de l'article 122 en relació a les consultes populars no referendàries”, com és aquest cas. Per tant, el Parlament considera que el TC ha de mantenir la “presumpció de legitimitat de la llei” i aixecar la suspensió a l'espera de resoldre el fons.
La cambra també remarca que encara que s'aixequi la suspensió de la llei, sempre existeix la possibilitat d'actuar sobre els actes concretes que emanin de la normativa, en aquest cas el decret de convocatòria del 9-N, el que suposa una “garantia per a l'interès general”.
També apel·la al dret a la participació política com a dret fonamental que reconeix la Constitució. “En un estat que es defineix com a democràtic i plural, la participació ciutadana en els assumptes públics és quelcom consubstancial perquè aquests principis i valors siguin realment efectius”, apunta el Parlament.
