El Parlament va per feina
El bloc sobiranista designa, amb 86 vots a favor, els set membres de la comissió de control que vetllarà per la llei de consultes
El PP adverteix els diputats que portarà la votació a la fiscalia i als tribunals
Els sobiranistes consideren la designació un acte preparatori
Camacho alerta Mas que, si signa, es trobarà amb la llei i els tribunals
La cambra catalana va continuar ahir desplegant la llei de consultes i va designar els set membres que integren la comissió de control, òrgan anàleg a una junta electoral, que ha de vetllar per la norma. L'actitud de determinació a la qual s'havia referit el president Mas va ser compartida per la resta de diputats del bloc sobiranista, que van apel·lar a la legitimitat democràtica per tirar endavant la votació.
Tanmateix, la deliberació d'aquest punt de l'ordre del dia, que va acabar amb la creació de la comissió gràcies als 86 vots favorables dels grups de CiU, ERC, ICV i la CUP, va originar un tens debat entre el bloc sobiranista i els representants del PP, C's i el PSC, que en demanaven la retirada.
La polèmica es va desenvolupar, ja des del principi, en un terreny excessivament jurídic i es va tornar aspre quan els portaveus de Ciutadans i el PP, Albert Rivera i Enric Millo, respectivament, van brandar el Codi Penal davant del que consideraven que era un acte de “desobediència” dels diputats. Unes amenaces que van provocar la indignació i el rebuig generalitzat dels parlamentaris del bloc sobiranista. Pels 86 parlamentaris favorables a la consulta, la suspensió cautelar de la llei pel Tribunal Constitucional no és cap impediment per crear una comissió que no tindrà “efectes executius” fins que el president Mas signi el decret de nomenament. Així ho assenyalava també l'informe dels serveis jurídics que tant el PP com el PSC havien sol·licitat abans de procedir a la votació. “És un acte preparatori”, indicava la diputada d'ERC, Gemma Calvet.
Escletxa jurídica
De la mateixa manera, Calvet defensava que la suspensió afecta només el títol de la llei que fa referència a les consultes populars, mentre que la comissió de control ha de garantir i emparar altres mecanismes de participació ciutadana que també desenvolupa la llei i que la providència del TC no ha suspès. “Agafem-nos a aquestes escletxes jurídiques que tenim encara per mantenir la nostra determinació”, demanava la diputava republicana en al·lusió al PSC, que també manifestava els seus dubtes legals pel que fa a la votació.
La resposta més política a la posició del PP i Ciutadans va arribar a través de la portaveu d'ICV, Dolors Camats, que va arrencar els aplaudiments de la cambra quan, arran de les amenaces penals del PP i C's, es va oferir “a votar a mà alçada, amb urna i amb el DNI a la mà, des del nostre grup no tenim cap problema”, va etzibar.
Camats, que va admetre que es tractava d'una votació inèdita, des del punt de vista jurídic, sí que va fer referència a la responsabilitat dels diputats per tirar endavant de manera cautelar una norma “suspesa però no anul·lada” . “Estem fent un acte des d'un Parlament escollit democràticament”, assenyalava la coordinadora del grup ecosocialista.
La por de l'Estat
Una actitud, la del seu grup, que la diputada va contrastar amb “l'excepcionalitat, intencionalitat política i persecució legal” amb què han actuat el Consell d'Estat, el Consell de Ministres i el Tribunal Constitucional. “Quanta por que demostra, honestament, tanta excepcionalitat”, va lamentar Camats.
El suport a la comissió de control va estar avalada també pels portaveus de CiU i la CUP. El convergent Jordi Turull es va referir a l'informe elaborat pels serveis jurídics per certificar la legalitat de la votació. El diputat, però, també va tendir cap a la mofa i es va permetre utilitzar, com a fonament jurídic, el costumari català de la mateixa manera, va assenyalar, que el Constitucional ha emprat “un recull de premsa” per fer el recurs. I així amb la dita “feina feta no té destorb” va esgrimir la necessitat de tirar endavant la creació de la comissió perquè “quan aixequin la suspensió, nosaltres ja ho tindrem fet, no?”, va assenyalar.
La deliberació prèvia a la votació va acabar amb la intervenció del diputat David Fernàndez, que va declarar els diputats de la CUP “obertament insubmisos, insubordinats i desobedients” davant d'aquells que, “en nom de la llei, volen emmordassar la democràcia”. Fernàndez es va mostrar favorable a acatar i respectar “els 911 ajuntaments, el 80% de la societat civil i el 79% dels diputats que estan a favor de la consulta”.
Les intervencions dels parlamentaris no van posar fi a la duresa del debat, que es va accentuar quan el portaveu dels populars va demanar a la presidència de la cambra una relació dels diputats que votaven. Aquesta amenaça feta al matí va afluixar d'intensitat a la tarda, quan Sánchez-Camacho va matisar que no denunciaria individualment els 86 diputats que van votar a favor de la proposta, però sí que portaria l'acta del ple als tribunals. La dirigent, però, va fer extensible l'advertència al president Mas a qui, va assegurar, també portarà davant la fiscalia si, en els pròxims dies, signa el nomenament dels membres de la comissió de control, tràmit al qual està obligat per la llei de consultes si es vol que la comissió entri en funcionament. “Seria la primera il·legalitat que cometria el president”, va assegurar. Mas, però, ahir ja formava part dels 86 diputats del Parlament que van votar a favor de la proposta.
Volen que s'aixequi la suspensió
El Parlament va presentar ahir, el mateix dia que el govern de la Generalitat, un recurs en què sol·licita l'aixecament de la suspensió de la llei de consultes. I al llarg de la setmana es tornaran a dirigir al TC per presentar les al·legacions al recurs d'inconstitucionalitat. Pel que fa al primer recurs, els lletrats del Parlament subratllen que, amb aquesta suspensió, es tanca “un curs legal d'expressió del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya”, amb “els greus riscos que això pot causar a les expectatives socials a Catalunya”. Els juristes remarquen que el TC pot revisar en qualsevol moment la suspensió de la llei impugnada i acordar l'aixecament immediat d'aquesta suspensió perquè pugui recuperar la seva vigència. El recurs també fa esment de la sentència que el mateix TC va dictar contra la Declaració de Sobirania, i consideren que l'aixecament de la suspensió permetria que la llei pogués actuar amb curs legal “idoni” per a l'exercici del dret a decidir, concepte que consideren avalat per l'esmentada sentència.