Benvolguda Encarna Roca

No tinc el plaer de conèixer-vos personalment. Però sé que heu viscut molts anys a Barcelona, que encara hi veniu de tant en tant, que coneixeu perfectament la realitat del nostre país; entre d'altres coses perquè heu estudiat a la UB (on us vàreu llicenciar en dret, vàreu fer de professora i us vàreu doctorar) i perquè, entre moltes altres distincions, la UdG us va investir doctora honoris causa ara fa dos anys. Justament aquest dia, la que aleshores era rectora de la UdG, Anna Maria Geli, us va fer una gran lloança no només personal i professional. “Un alt grau de compromís amb Catalunya i les seves institucions”, va dir la rectora que teníeu amb el país. I suposo que és cert. Sou membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans i, entre molts altres reconeixements, us varen concedir la Creu de Sant Jordi el 2003. Em ve tot això al cap perquè ara, d'aquí a quatre dies, el Tribunal Constitucional, del qual en formeu part des del 2012 (entre d'altres, a petició també del Parlament de Catalunya), haurà de resoldre què fa amb la consulta del 9-N. No n'hi ha gaires, al Constitucional, de magistrats que coneguin bé Catalunya. Que sàpiguen que els catalans som gent normal, que només volem decidir el nostre futur i que aquest no és un problema jurídic. No en tenim gaires, de magistrats, que com vostè hagin reconegut en algun moment que estem davant un problema polític. “Són els polítics els qui, d'acord amb el principi de diàleg, han d'acordar de quina manera es pot portar endavant aquest procés”, vàreu dir a TV3. “Els problemes polítics no són problemes constitucionals que s'hagin de resoldre al Tribunal Constitucional”, li vàreu dir a la Pepa Bueno de la SER en una entrevista. Estic convençut, Encarna, que algú que ha viscut a Catalunya i la coneix bé deu explicar-ho a la resta de magistrats. Si “aquest és un problema polític”, com heu dit en diferents ocasions, estic convençut que quan els ho expliqueu, que segur que deveu fer-ho un dia rere l'altre, finalment us escoltaran. Ànims.