El model escocès

Com més conec el model escocès d'accés a la independència més em sembla que el model de l'independentisme català –entenent per model català la suma de totes les estratègies i de totes les tàctiques engegades– no ens porta enlloc.

És possible que el primer ministre Salmond i el govern de l'SNP, que el dia 30 de novembre presentaran el projecte de llei d'independència per a Escòcia al Parlament de Holyrood, no se'n surtin. Però el que és segur és que situaran el cas escocès en l'agenda mundial. Avui dia, un ciutadà escocès ja pot anat pel món dient que és escocès i prou; el que no és tan clar és que un ciutadà català pugui anar pel món dient que és català i prou. És a dir, sí que ho pot fer, però no és segur que els seus interlocutors sàpiguen de quin país està parlant. Doncs bé, tothom al món, a partir del dia 30 de novembre, sabrà encara més què és Escòcia. Després del dia 11 de setembre (o del dia 13 de setembre, en versió arenyenca), Catalunya seguirà tan coneguda o desconeguda al món com el dia abans o com el dia després.

I no ho dic per criticar la iniciativa arenyenca, que em sembla positiva, sinó perquè els anys em fan veure que som el país de les iniciatives positives, però desestructurades. És com si els independentistes fóssim especialistes en la tan menyspreada política del peix al cove. Com diria el meu amic Miquel Sellarès, tots els independentistes ens llevem cada matí disposats a dipositar el nostre gra de sorra per la causa, però, paradoxalment, no sabem on hem de dipositar-lo i, per tant, acabem omplint el país de dunes i ens hi perdem.

L'SNP ha arribat a governar sense haver de passar-se el dia resant el rosari de la Verge de la Independència. Els escocesos, cada vegada més majoritàriament, saben que independentisme és el que fan els independentistes, quan fan política universitària, i també quan fan política de promoció turística, o de projecció internacional, o de justícia social, o d'infraestructura de la TDT o del que correspongui fer. El govern de l'SNP, quan ha mantingut les beques per als alumnes de les universitats escoceses, quan ha organitzat el Homecoming Scotland 2009 o quan ha alliberat per motius humanitaris el condemnat Al-Megrahi, no ha patit escissions ni ha escoltat veus interiors discrepants amb l'excusa que calia, en lloc de fer polítiques, impulsar declaracions d'independència. Per arribar a governar cal fer política, i si la política la fan els independentistes des del govern, més d'hora que tard arribarà la independència per la via institucional (l'única que pot assolir legitimitat en el context internacional).