Ho diu Alves

Corren per la xarxa unes declaracions de Daniel Alves da Silva sobre la independència de Catalunya. Mesuradíssimes i humils. De vegades i de manera inaudita, alguns futbolistes s'expliquen bé i se'ls entén. Diu Alves que el sorprèn que molts independentistes catalans en el fons no saben què volen. Més encara, que saben què volen però no exactament quines conseqüències se'n derivaran. En definitiva, que no l'han convençut. Feina d'Òmnium i l'Assemblea, doncs, que haurien de mirar de fer un acostament estratègic al futbolista del Barça. S'equivoca Alves perquè, d'arguments i de raons per anar-se'n, en aquest país, se n'han donat i se'n donen de totes mides i colors. I encara més, perquè l'alternativa és pitjor. I si no, que ho pregunti a Messi o a Neymar. L'alternativa és un Estat de tirada única que, quan vol pressionar, pressiona amb totes les armes. Incloent-hi una agència tributària que diuen que és la més eficaç del món per controlar els que declaren. I que només ho fa en una direcció. Quants jugadors dels altres clubs de la lliga espanyola han patit inspeccions i sancions? Sense que això vulgui dir que qui la fa no la pagui. Però a Espanya sempre la paguen els mateixos. Alves és un bon lateral dret. Dels millors. Fa de tot, de defensa i de central, i és una de les més bones metxes del Barça. Ara, fa l'efecte que sap què vol però que no en mesura les conseqüències. Massa vegades travessa el camp i quan arriba al córner passa el baló a ningú. Potser en el fons Alves parla d'ell.